Difícil
deu de ser aquesta actitud què ens convida a practicar el perdó, quan el Mestre
de Natzaret comença així la seua proposta d’acceptar practicar-la: “A vosaltres
què escolteu jo vos dic”. “Què escolteu”, no només oïu, sinó que feu cas, què
responeu amb generositat de cor a allò què vos dic.
Una
cosa què el Mestre tenia ben clara era que el mal o la violència no es podran
superar mai si es va pel la mateix camí en què aquests es fan presents. S’ha de
mamprendre un altre camí; en aquest cas, el de la reconciliació i de la pau. S’ha
de treballar en trobar-les. I no oblidar que allò primer n’és apaivagar el
propi cor.
La
regla d’or del perdó és la frase que es llig a l’evangeli, però que és un consell
què és acceptat per tohom, encara que en moltíssimes ocasions se’l tinga
apartat: “Tracta als altres com vols que ells et tracten a tu”.
El
perdó així, s’escola en els enteniments difícils en què s’ha esgrimit la violència,
i hi posa la seua gota de pau. El perdó és, aleshores, una solució dels conflictes,
de les incomprensions i de la violència d’allò més potent.
En podem
dir a aquesta actitud de perdonar sense mesura: “el major regal”; el regal d’un
mateix, què il·lumina, guarix del mal i omple la vida d’humanisme i fraternitat.
El teu amic,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario