UN PREMI TAN ESPECIAL (Valencià)

P R E M I   A   L' E S F O R Ç

En aquesta ocasió, la reflexió versarà sobre un premi del tot especial, el premi a l'esforç. Hi ha un Institut on, a punt de finalitzar el curs, es lliura un extraordinari premi: els alumnes de cadascuna de les classes de Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius (Formació Professional) voten la companya o el company de curs que els sembla s’ha esforçat bona cosa en eixe curs escolar.

ELS IAIOS PERSONES IMPRESCINDIBLES (Valencià)

Hui en dia els iaios fan un sèrie d’activitats, de cara especialment als seus néts que seria enorme el llistat de les mateixes: que si anar a portar els néts al col·legi, que si cuidar dels néts mentre els seus pares han de treballar, o acudir al metge, o han d'eixir a expansionar-se -que també ho necessiten-, o a comprar, entre altres coses. La tasca dels iaios és d’allò més important, no sols de cara els néts i nétes, sinó també de cara els fills i filles, nores i gendres. Quanta ajuda familiar en dispensen!

Quan era menut li he sentit dir a un parent meu una expressió al respecte dels iaios, de les persones majors. Sentenciava ell així: -Si no tinguérem majors, hauríem de comprar-los. 

Jo no sé en quina botiga els torbaríem, però la frase del meu parent està carregada de vertadera estima pels majors, pels iaios. No hi ha cap dubte que es tracta d’un concentrat de saviesa de la vida.

Els iaios s’extasien al contemplar els seus néts i nétes. Per això no és d’estranyar aquell redolí que li dedicaren al novell iaio, quan sa filla va tindre la primera filla: 

                                                              Representa el primer nét
                                                              que Déu acaba de donar-li
                                                              a l’abuelo Micalet.
         

Els avis responen d’una forma apassionada a la presència d’un nét. És per aquesta raó que de vegades s’empassen de contemplació i cauen a la temptació de mimar-los, de consentir-los. Està bé que els regalen, els obsequien, que juguen amb ells, que no els boneguen, però fins a cert punt. Perquè sempre se’ls ha d'assenyalar el comportament adequat per a que no perden la bona educació.

I és que les xiquetes, els xiquets, fills dels seus fills, arriben al cor dels iaios i els conquereixen per eixa natural espontaneïtat, per la sinceritat, les ganes de joc, la seua alegria, el seu agraïment i amor franc sense més. Per una altra banda, els iaios volen d'una manera nova els seus fills i filles mitjançant els néts i nétes. Els fills dels fills i filles els omple d’una nova vida.

S’ha de tenir una saviesa especial per adequar-se a les circumstàncies i l’edat dels néts. En certa ocasió la iaia els donava als néts quan podia, ja eren majors, uns dinerets per a que se’ls gastaren conforme volgueren, perquè sabia que a eixes edats sempre n'hi han coses que els fan falta. En aquesta circumstància, el nét, ja batxiller, li ho contava a una amiga. L’amiga -no sabem com l’obsequiaria la seua iaia- li contestà a este amic amb una mica d’enveja: Quina iaia més guai!

Permeteix-me animar dins d'aquest món del "netisme". Si tenim iaios, a gaudir d’ells! Si tenim iaios que ens ajuden en els nostres fills, a valorar-los! Si exercim de iaios, ja sabem: amor i saviesa!

El vostre amic,

Francesc

SENDERISME D'ALTURA (Valencià)

Estem encara en primavera; els arbres i les plantes verdegen, floreixen, creixen. Sembla que tota la serra, la muntanya et convide a fer un passeig per ella, per a aspirar l’aire pur i fresc i renovar també en nosaltres la vida.