LA VOCACIÓ, UNA CRIDADA (1) (Valencià)

L'OFICI  DE  PALMERER

“Vocare” significa cridar algú per a dir-li alguna cosa o fer-li alguna encomana.

Qui crida? -El Creador. Ell ens crida a ser. A nàixer, a la vida. A ser, com? –A ser en primer lloc persona. Allò que els pares solen dir als fills: -Que sigues una gran nadadora està molt bé. Ara, l’important és que sigues persona.

Però afinem més encara. I aleshores trobarem que el ser persona implica valorar la grandesa, però alhora el desvaliment del nostre ser i també tenir en compte la grandesa i el desvaliment dels altres i en conseqüència tractar-los com a germans. Ací escau la pregunta de Déu a Caín en referir-se a Abel (que val per tots els éssers humans): - On és el teu germà?

LA FORÇA DE L'AMOR (Valencià)

Apreciats amigues o amics, estareu amb mi, imagine, que l’amor és capaç de transformar el món. En ocasions perdem aquest estil de veure les coses i no ho captem així. Pensem aleshores que l’estratègia per a dominar i endreçar les coses són les armes enèrgiques i violentes. No és així. L’amor és l’únic que venç i convenç el cor, realitzant-ne la major proesa què puga donar-se en les persones.