DOS GALTADES VIRTUALS (Valencià)

Quina contradicció de realitats colpejà aquell dia al mestre! Com si li hagueren pegat un parell de galtades! Resulta que hi havia lluitat amb el menor, amb el seu deixeble, cursos i cursos. Però la seua tasca no hi havia fet cap de fruit. Ni n’havia suscitat cap d'interès per aprendre, en el seu educand. Ara, en canvi, li notificaven que el dit xaval havia actuat d’allò més bé en una activitat cultural. Activitat què hi requeria molta memòria, treballar molt l’expressió i mantenir bona cosa de constància.  

QUI N'ÉS COMPRENSIU "VEU" ALLÒ INVISIBLE"

Qui hi considera les coses invisibles de l’altra persona, evita conflictes. Perquè amés d’allò que físicament hi veu, admet que n’hi han zones, moments de cada persona, dels quals desconeix l’estil de la seua actuació, la raó de per què actua  d’eixa manera, per més que siga el seu amic, o la seua amiga. I per més que pretenga conèixer-los.

PER AMAR CAL SER AMAT (VALENCIÀ)

                             

En el col·legi, què es guarda en el cor, hi havia xics interns i externs de la ciutat i de la província. Junt amb ells convivien amb total normalitat, xics què, per manca d’adequada atenció en el seu entorn… enviava l’Administració. Uns d’ells, quan arribava el divendres, et deien quasi plorant al vore que a d’altres dels seus companys els havien vingut a buscar per a passar en família el cap de setmana: -A mi no m’han vingut a buscar.