EL SOMNI DE JOAN BOSCO (Valencià)

JOAN BOSCO, ALS 9 ANYS, TINGUÉ UN SOMNI, QUÉ ESDEVINGUÉ  EL SEU PROJECTE DE VIDA
I QUÈ ANÀ DESVETLANT-SE  A TRAVÉS DE LES SEUES PROGRESSIVES ETAPES VITALS

Realment allò que veu un xiquet o una xiqueta quan respon amb sinceritat a la invitació “Vine i Veuràs” (1); i que ho veu a través d’un badall, és el seu somni. Allò que serà la  millor cosa en la seua vida, allò què el farà feliç. Ara bé, el somni de la seua vida encara no el pot veure de forma completa.

Això li va passar a Joan Bosco de menut: Va veure, encara que no ho entengué bé, a quina cosa havia de dedicar-se, quina cosa el faria feliç, quins serien els seus mestres en açò (Sa mare Margarida, i en un altre nivell, la Marededéu i Jesús).

LA IMPRESCINDIBLE LABOR DELS VOLUNTARIS (Valencià)

Aquí, en esta latitud nord, és temps del començament de l’activitat escolar. Un Centre Juvenil, en què la totalitat dels monitors i col·laboradors són voluntaris, inicia la primera trobada dels mateixos per a preparar l’activitat del curs. En el desenvolupament de la trobada són informats que n’hi ha un projecte a Espanya, pel qual els voluntaris, podran ser un punt més reconeguts i valorats.

És una bona notícia, en qualsevol lloc, perquè reconéixer i visualitzar als qui treballen per ajudar, per millorar la societat sense rebre un pagament monetari, és una verdadera justícia i gratitud cap a ells.