ZAQUEU EL PUBLICÀ (Valencià)

Zaqueu era publicà en Jericó. Més precís encara, cap dels recaptadors de l’impost de l’Imperi romà. Per tant, una persona odiada pels jueus, perquè recaptava impostos per als que  ocupaven injustament la seua nació. I amés, sabien d’ell tots els seus enganys i totes les seues injustes denúncies als pobres què no podien pagar…

Per això ser publicà significava ser rebutjat i considerat pecador. Com escriu un amic, -tampoc hi hem  d’escandalitzar-nos tant, puix que tots som pecadors:                 

                                   Jo sóc com Zaqueu, Senyor,

                                   que si no sóc publicà,

                                   sí que en sóc un pecador.

SEMBRADORS D'ESPERANÇA (Valencià)

No fa ni un mes, la comunitat catòlica celebrava el dia mundial de les missions. Aleshores es va dir que els missioners espanyols eren uns tretze mil. Celebrem el número, en Espanya i el de tot el món, d’aquests treballadors de l’esperança. Però especialment la seua important i excel·lent labor.

 “En el nostre llibre de classe, -diu una xica-, vénen unes missioneres franciscanes franceses, una de les quals és infermera. Fan tot allò que poden per portar ajuda sanitària i alhora visitar els malalts. Aquesta vegada ‘es, un xic què viu lluny. Està molt malalt, perquè a la germana infermera se la veu molt seriosa. Els seus pares resen a Alà en àrab i les germanes, a Déu, en francès”.