ASOMA'T AL TEU POU INTERIOR (Valencià)

Aboca’t al pou del teu interior. De quan en quan convé fer silenci (Consulta la Reflexió, en este mateix blog, “LA FORÇA DEL SILENCI”). Silenci què, en aquest cas, no volem que signifique no parlar ni escoltar. S’ha de parlar i escoltar, però el diàleg ha de ser interior. Com, si estem en silenci, podem dialogar?

Es  una  cosa  què podem  descobrir, d’una  forma bella i  profunda, en  el poema  del salesià Rafael Alfaro Alfaro, què ara pots llegir:

ENSENYAR A QUI NO SAP (Valencià)

Una de les primeres obres de misericòrdia és “ensenyar a qui no sap”.

Quina cosa hem d’ensenyar i com? Qui ensenya ha de conèixer les possibilitats (la mentalitat) d’aquell a qui vol ensenyar, i en conseqüència, ensenyar-li allò que li convé que aprenga i en la manera que en siga necessària.

Però sent tan important, -“no se conquistó Zamora en una hora”-.És una tasca, de vegades lenta, què entranya corregir amb paciència i tornar una i altra vegada sobre l’alumne, el deixeble o l’aprenent. Per aquesta raó n’és una veritable obra de misericòrdia. Amb aquesta tasca es desenvolupa la ment i el cor de la persona, i se’l fa més conscient de la importància de la seua vida.