ENSENYAR A QUI NO SAP (Valencià)

Una de les primeres obres de misericòrdia és “ensenyar a qui no sap”.

Quina cosa hem d’ensenyar i com? Qui ensenya ha de conèixer les possibilitats (la mentalitat) d’aquell a qui vol ensenyar, i en conseqüència, ensenyar-li allò que li convé que aprenga i en la manera que en siga necessària.

Però sent tan important, -“no se conquistó Zamora en una hora”-.És una tasca, de vegades lenta, què entranya corregir amb paciència i tornar una i altra vegada sobre l’alumne, el deixeble o l’aprenent. Per aquesta raó n’és una veritable obra de misericòrdia. Amb aquesta tasca es desenvolupa la ment i el cor de la persona, i se’l fa més conscient de la importància de la seua vida.

Allò que més importa aprendre, -i per descomptat, ensenyar-, ens ho diu Juan Pau II (sant): “Allò més urgent hui és portar als homes a descobrir la seua capacitat de conèixer la veritat i (a despertar)el  seu anhel d’un sentit últim i definitiu de l’existència.
 

L’ensenyar requerix  la senzillesa. I tanmateix, mostrant allò que s’ha d’aprendre amb les paraules justes i clares, pot succeir que l’aprenent no haja captat els missatges. Per això, el bon mestre ha de verificar contínuament que l’alumne l’ha  entès. Amés, ha de saber, que cadascú aprèn a la seua manera y que per tal d’apropiar-se dels ensenyaments, ampra el seu tems, què no és el mateix per a tots. 

Però no només ensenyen el mestre, l'educadora de parvulets, els pares... Cadascú bé siga xiquet, jove o adult sempre pot ensenyar. Doncs li pot explicar a un menor, a un company, a algun altre, allò que necessita saber.

Bona tasca, preciosa tasca, eixa d’ensenyar a qui no sap, amb la paciència i la competència que este requerisca!

El teu amic,

Francesc