ARREGLAR EL MÓN (Valencià)

Estimada amiga o amic, estem farts de males notícies sobre com funciona el món; guerres, abusos, mala distribució dels recursos per a totes les persones, destrucció de la natura... 

Però també en sabem de persones que ajuden a arreglar el món: investigadors que fan avançar la medicina, o la tècnica que ens ajudarà a resoldre la nostra vida diària. Amés, tenim persones en tot el planeta que es dediquen a educar i a ensenyar, amb lo qual tracten de posar al cervell i al cor, les conviccions de ser fraterns en les relacions, d’amar la natura, de saber conviure... (1)

CREIXEM JUNTS (Valencià)

Estimada amiga o amic: No en dubte que el món digital n'és una oportunitat per a créixer i per a formar-se la pròpia identitat. Però volguera que, a banda d'ell, i mitjançant ell, poguérem gaudir d'un altre recurs -ja conegut, però sempre nou- per a créixer, per a formar la nostra personalitat i captar els valors de fons al posicionar-nos davant Déu i davant l'home. Aquest recurs n'és aquell de sempre, la senzilla relació humana.

Una realitat què, els qui comencen o continuen la seua amistat, el seu festeig, el seu matrimoni o la seua relació de fills, de pares o mares, d'educadors o educants… fan o poden fer d'aquestes relacions: una escola de vida, de creixement.

Permitiu-me que, com a exemple, vos propose esta senzilla reflexió en forma de poesia en castellà:

LA MISERICÒRDIA ES FA PEDAGOGIA Valencià)

El xaval, nouvingut a aquestes terres, ja coneixia l’escola de Don Bosco en el seu país d’origen. A penes va tindre notícia que a la seua nova població hi havia un Institut salesià, es va aplegar a la recepció del mateix amb la idea d'inscriure-s'hi a l’Escola Professional.

Es trobava indecís. Mirava una i altra vegada el panel del hall on es descrivien les sis especialitats del centre. Quina hauria d’estudiar? Quan... d’improvís, va tindre la gran  sort de trobar-se allí mateix al professor de Mecànica. Després d’un primer diàleg amb el professor, interessant-se pel xaval: -¡Apunta’t a Mecanitzat! –li va suggerir. I així ho feu. Després del Cicle Mitjà (dos anys), es va inscriure al Superior (altres dos anys). I avui en dia està ja a punt de graduar-se (4 anys) en Enginyeria Mecànica.

N’és, si bé ho mirem, una senzilla atenció, però diària, fins i tot, com ara, abans de ser alumne. Però té molta importància per al xic o la xica, diguem-ne que pot ser vital. El professor atén a tots, i fins cala la seua necessitat. La misericòrdia, en aquest cas “es fa pedagogia”.

CONSOLAR AL TRIST (Valencià)

Estem en l'any de la misericòrdia, o si vols, recordem allò que ens està suggerint fer el papa Francesc. Una d'aquestes obres de misericòrdia n'és consolar al trist.

Em va cridar molt l'atenció l'actuació amb què la voluntària d'un campament -dona de mitjana edat, amb fills- exhibia tots els recursos d'imaginació a l'abast, per a traure de la tristesa un xic acampat. Un xic, del qual no se sabia què li feia més plorar, si el no poder anar-se'n al parc aquàtic, on se n'havia anat ja tot el campament, o el dolor que tenia per una afecció corporal.

Em va admirar la paciència, la varietat d'arguments, la constància de raons, els gestos i tons d'afecte, sense afluixar, quasi una hora? Per conseguir consolar-lo. Ho va conseguir? De quina pasta s'ha d'estar fet per a tenir tanta paciència?