CREIXEM JUNTS (Valencià)

Estimada amiga o amic: No en dubte que el món digital n'és una oportunitat per a créixer i per a formar-se la pròpia identitat. Però volguera que, a banda d'ell, i mitjançant ell, poguérem gaudir d'un altre recurs -ja conegut, però sempre nou- per a créixer, per a formar la nostra personalitat i captar els valors de fons al posicionar-nos davant Déu i davant l'home. Aquest recurs n'és aquell de sempre, la senzilla relació humana.

Una realitat què, els qui comencen o continuen la seua amistat, el seu festeig, el seu matrimoni o la seua relació de fills, de pares o mares, d'educadors o educants… fan o poden fer d'aquestes relacions: una escola de vida, de creixement.

Permitiu-me que, com a exemple, vos propose esta senzilla reflexió en forma de poesia en castellà:

       VAMOS CRECIENDO JUNTOS

     Vamos creciendo juntos,

solos no lo podemos;

  somos seres sociales,

 de otros necesitamos.

      ¿Cuándo lo asumiremos?

     ¡Si es felicidad completa

         cuando una amiga o amigo

        van de la mano en tu vida!

        ¡Tú y ellos crecéis unidos!

         Tú no eres más que el otro,

                                                    solo que diferente; 

                                                    él te podrá ayudar 

                                                    con algo que tú no tienes.

Si te falta que madure,

  por ejemplo el corazón,

  tiene tu amigo paciencia

   o tu amiga comprensión.

                                                    Dile tú lo bien que trata

   las historias de tu amor;

                                                    suplícale que hoy te aclare

                                                    mejor esa relación,

      porque aprendas al sufrir,

          porque aprendas a esperar,

    madurando la respuesta

                 de tu amor que hay que educar.

                                                     ¡Así serás tan feliz…! 

               ¡Serás un privilegiado               

           que ha aprendido de la vida

                                                     el juego más atinado!

                                                   Francesc Soler Alba

Ja en sabem que allò poètic està obert a diferents interpretacions, però es veu ací necessari puntualitzar un vers de la penúltima estrofa: "porque aprendas al sufrir". Per a no incórrer en falses interpretacions.

Quan, doncs, s’ha dit en la poesia que "al sufrir" se aprende; s’ha expressat una veritat que la vida ens ensenya: Si asumim els moments dolorosos, què no tenim més remei que passar, la nostra experiència ens diu que, normalment, en són situacions què ens fan créixer. Que a banda d’altres valors, ens fan de més comprensius, de més humils, de més humans.

Axí, doncs, amiga, amic, a créixer junts!, si n’és possible.

El vostre amic,

Francesc