Quan llegim que la Jornada Mundial de la Joventut tindrà lloc l’any vinent
2019 en Panamà... potser creguem que ja s’estan organitzant joves devots per a
viatjar allí. I alguns d’ells, xics i xiques pobres comencen aleshores a
estalviar a fi de poder assistir a esta extraordinària experiència d’Església.
Tot i això, no és d’esta manera com vol celebrar-la Francesc, qui és qui la somnia. Perquè el papa, a banda d'embolicar en aquesta “embrolla” a tots els
bisbes de l’Església catòlica per a que estudien, descobrisquen i, com a
finalitat, s’acosten als joves...
Amés, Francesc no vol que la Jornada de la Joventut en siga sols útil per als joves ja inclinats a rebre els missatges de l'humanisme cristià. Ans que, principalment, desitja comunicar a tots els jove del món, també, clar que sí, a quins s'aplegaran en Panamà per a la Jornada mundial de la Joventut: Que tinguen ocasió de parlar, d'opinar, de criticar la institució eclesial. I sempre que ho desitgen,
puguen adreçar-se a Francesc, proposant-li canvis per tal de que siguen atesas les seues necessitats juvenils, trobar-se bé
amb l’Església i on siguen autèntics protagonistes…
Perquè els joves no poden ja més arrossegar els problemes què els adults els
carreguem a les seues espatles. No en són un col·lectiu per a que s'els angoixe amb el consumisme, per a que s'els desvie cap a alegries de curt abast, fins
i tot perjudicials, com ara en són les drogues, o bé, la diversió sense
responsabilitat, les relacions faltes d’humanitat i compromís…, la mancança de treball.
Perquè els joves no en són ja més xiquets, infants. No en són encara adults del tot,
però quasi; i tot i això, posseeixen eixes energies, eixos somnis… amb els quals en són
capaços de renovar el món i també l'Església. Per conseqüència, l'Esglèsia catòlica vol tenir-los en compte.
Doncs si encara de vegades semblara que a una jove o a un jove no li interessa
la proximitat d’un adult què siga acompanyar espiritual, per tal d'ajudar-lo, escoltarlo en els seus plantejaments vitals... en el fons hi estan buscant, -de vegades sense
identificar-ho, allò que oriente amb suficient claror la seua vida.
El papa proposa als creients que no en deixem d'anunciar els joves la notícia més important, l'anunci més f, què és la persona de Crist, amic, salvador i dador de la major felicitat
aquí a la terra i en el cel. Allò de més preciós per a la vida què posseeix l’Església
a oferir: Jesucrist.
El teu amic
Francesc.
