 |
| DESAVINENCES FAMILIARS |
Corregir a qui s'equivoca no és gens fàcil. En aquests casos, normalment, estem amarats de sentiments d'agressió, perquè ens han agredit amb la mala
conducta o actitud què ens han oferit de manera gratuïta i no ho podem
permetre…
Hem de corregir, sí; però com? No devem oblidar dir-li al
que erra que allò que ha fet està malament, i explicar-li perquè ho està. Però dir que ha estat malament no és
suficient, hem de fer-ho amb amor.
El fet fou aquest: El xaval no estigué afinat ni en gestos ni
en paraules davant de companys i també de xiquets més menuts. Després de
parlar amb ell en privat, confessà que allò havia sigut inadequat.
Quin és el punt a resaltar? Bé, es tracta d'eixir del nostre paisatge
agressiu, no continuar per aquest camí. Baixem d'ell i naveguem per les ones
de l'amor, del carinyo. Baixem, perquè és molt fàcil oblidar que aquells que
corregim, no tenim defectes i que som millors que el qui acaba d'equivocar-se. També nosaltres molestem als altres amb els nostres defectes,
amb la ignorància i el passar de col·locar-nos en la situació de l'altra persona.
