CORREGIR A QUI ERRA (Valencià)

DESAVINENCES FAMILIARS

Corregir a qui s'equivoca no és gens fàcil. En aquests casos, normalment, estem amarats de sentiments d'agressió, perquè ens han agredit amb la mala conducta o actitud què ens han oferit de manera gratuïta i no ho podem permetre…

Hem de corregir, sí; però com? No devem oblidar dir-li al que erra que allò que ha fet està malament, i explicar-li perquè ho està. Però dir que ha estat malament no és suficient, hem de fer-ho amb amor.

El fet fou aquest: El xaval no estigué afinat ni en gestos ni en paraules davant de companys i també de xiquets més menuts. Després de parlar amb ell en privat, confessà que allò havia sigut inadequat.

Quin és el punt a resaltar? Bé, es tracta d'eixir del nostre paisatge agressiu, no continuar per aquest camí. Baixem d'ell i naveguem per les ones de l'amor, del carinyo. Baixem, perquè és molt fàcil oblidar que aquells que corregim, no tenim defectes i que som millors que el qui acaba d'equivocar-se. També nosaltres molestem als altres amb els nostres defectes, amb la ignorància i el passar de col·locar-nos en la situació de l'altra persona.

En el cas que s'ha relatat, fallà una cosa fonamental: Quan la mala conducta, l'equivocació, l'error es produeix públicament, es deuria haver-li cridat l'atenció –sempre amb carinyo- davant dels qui havien vist i oït la seua equivocació. Açò potser passà per la timidesa, la indecisió de qui presencià el seu error, què no es va atrevir a dir-li res en l'embarassador moment de la falta. En acabant, en privat, els únics que es beneficien són aquell que corrigeix i el corregit. Però, ¿i els qui han presenciat la mala conducta? Poc es pot fer ja, per a dir-los allò que esperaven de nosaltres; que aquella conducta segons les nostres conviccions, era inadequada.

Per últim, també podem recordar-hi que aquesta és una de les pràctiques que ens demana el Papa Francesc, una de les obres de misericòrdia què paga la pena practicar. Perquè ajudem a que, qui siga, es corregisca, amb la qual cosa li demostrem apreci i interés. I, sense cap dubte, la nostra relació amb ell millorarà sempre al fer-li una exquisita correcció. I per altra banda, evitarem tants disgustos i enutjos inútils, si no, danyosos.

El teu amic

Francesc