EL SOMNI DELS JOVES (Valencià)

A quina cosa queda reduït un jove sense somnis? Els somnis en són allò de més bonic d'un jove o d'una jove. El somni l'espenta a desenvolupar els seus dons, les seues qualitats. A ser útil, a projectar la seua vida i a compartir el seu amor. 

ELS JOVES I L'ESGLÉSIA (Valencià)

Ja es va comentar aquí una mica al respecte dels Joves i l'Església (1). Però ara, es presenta algun avanç  del treball que l'Assemblea catòlica (Sínodo) va ja entregant-nos sobre els joves. L'Església vol mostrar el seu rostre de mare - per cert, figura en la família altament valorada pels joves - què vol acollir a tots, a ells i a elles, per igual amb el seu amor.

Un d'aquests aspectes què ha estudiat l'Assemblea Sinodal n'és l'enorme diversitat en els joves. Cada grup juvenil, més encara, cada jove amb la seua identitat pròpia, presenta unes diferències. Aquesta diversitat o diferència, característica dels joves d'avui, és acceptada per la immensa majoria d'ells. I l'Església, també és invitada, a que respete als joves, segons la seua juvenil forma de ser. Més encara, que els escolte a tots com una bona mare; que no acunye en especial cap diversitat.

Eixe paper de mare també vol l'Assemblea catòlica que s'encamine a ressaltar i valorar els dons, les qualitats i les formes noves dels joves. Encara que aquestes formes poden no ser les millors; no obstant, en són les dels joves, ells les entenen i es mouen millor en elles. No pensem que allò que aporten els joves està fora de lloc. Ja Sant Benet ho tenia açò comprovat, puix recomanava en els monestirs, consultar els joves abans de cada decisió important, perquè "moltes vegades el Senyor revela al més jove allò que és millor". El món, l'Església necesseciten d'aquests dons per a canviar la societat. Per eixa força, sinceritat i ganes de novetat juvenils, tant la comunitat cristiana com la mundial cal que donen gràcies a Déu.

Finalment, es veu necessari que l'Església recolze el compromís, eixa cridada, què si encara el jove no l'ha percebut com vinguda de Déu per a la seua felicitat i el bé del món, al menys, reconega la seua responsabilitat de participar en el canvi de la societat: "Dita terra, - ens cita el papa Francesc, recordant-nos "l'eixida" d'Abraham en busca de la terra promesa - ¿no és casualment per a vostés els joves, aquella societat més justa i fraterna què desitgen profunadament i què volen construir fins a les perifèries del món?"

El teu amic,
Francesc

(1) En la nostra reflexió: PRÒXIMS ALS JOVES