ANY NOU, VIDA NOVA (1) (Valencià)

Quan comencem un any nou, no és gens estrany que algú diga aquest lema: ‘Any nou, vida nova’. Es podria entendre esta sentència popular com una oportunitat; encara millor, la necessitat de proposar-nos millorar en la nostra orientació vital. Més en concret, “fer uns bons propòsits per a l’any que comença". Però també comprovem en la majoria de les ocasions, que aquests bons propòsits ens duren només uns dies. Què fer per a que perduren? Ens sembla que si els comparem amb uns llums, les metxes dels quals estan amarades en oli, allò que deuríem fonamentalment fer és no descurar reomplir d’oli el got, amb la freqüència necessària.

DOMÈNEC SAVIO (SANT) 

MENUT NADAL (Valencià)

“El regne de Déu és dels xiquets i dels qui en són com ells”.

Els xiquets ens roben a Jesús, ens roben el cel.

Perquè són confiats, de son pare, de sa mare i d’aquells que els acullen amb tendresa.

Perquè són pobres, desvalguts.

Perquè són alegres, estimen el joc, la broma.

Perquè són agraïts i paguen amb un somriure.

Perquè no ampren falsedat, són espontanis i sincers. Perquè són uns lladronets i ens roben el cor. Perquè ens assabenten de com serà el cel, amb eixe toc d’amor en el qual cadascú sent allò que pot i rep més d’allò que mereix.