NO EN PASSA RES (Valencià)

Per aquestes latituds en què me trobe és molt agradable escoltar l'expressió que ens val de títol per a la present reflexió: -“No en passa res” No perquè ens indique que no hi ha cap impediment o problema. Ni tampoc perquè l'ambient estiga tranquil, o que el mateix es trobe parat… No!

És allo que succeïx quan tu o jo hem ficat la pata, hem actuat incoherentement conforme a la nostra manera normal d'actuar: o bé no tenint la cura que mereix un company/a, o no siguent del tot sincers/es amb un amic/a. O potser actuant amb negligència sense complir amb qualsevol de la família…Doncs aleshores aquests et solen dir: -No en passa res. Amb la qual cosa t'envíen tota la tendresa del perdó, tota la dolcesa de la comprensió.

LA DINÀMICA DELS ULLS EMBENATS (Valencià)

DON  BOSCO,  PARE  I  MESTRE  DE  LA  JOVENTUT

No sé si coneixeràs la “dinàmica dels ulls embenats”. No importa. Perquè esta dinàmica és ben senzilla i té unes aplicacions molt apreciables si es realitza bé. Es tracta que, per parelles un/a li embene els ulls a l’altre o a l’altra i el duga per un recorregut donant-li  ordes, como ara ‘dreta’, ‘para’, ‘avant’, ‘esquerra’. La meta, per exemple, si és un estudiant, pot ser portar-lo al lloc habitual que té a classe.

Si esta dinàmica s’ha realitzat amb atenció, és a dir, si s’ha fet experiència de sentir el desvaliment que produeix la ceguesa, per un costat, i de la presència amiga del company/a, què l’ha guiat, per un altre. En aquest cas, en serà fàcil esbrinar què ha aprés el “cego”, mediant un parell de preguntes. Primera: Què has sentit en aquesta experiència en qui algú  t’ha guiat? –Confiança. Amb la qual cosa, la xica què ha contestat així, ha eliminat pràcticament la segona pregunta que se li anava a fer. Què era aquesta: -T’anava a preguntar: Ha augmentat la teua confiança en qui t’ha guiat?