Per aquestes
latituds en què me trobe és molt agradable escoltar l'expressió que ens val de títol per a la present reflexió: -“No en passa res” No perquè ens indique
que no hi ha cap impediment o problema. Ni tampoc perquè l'ambient estiga tranquil, o que el mateix es trobe parat… No!
És allo que
succeïx quan tu o jo hem ficat la pata, hem actuat incoherentement conforme a la nostra manera normal d'actuar: o bé no tenint la cura que mereix un
company/a, o no siguent del tot sincers/es amb un amic/a. O potser actuant amb negligència sense complir amb qualsevol de la família…Doncs aleshores aquests et solen dir: -No en passa res. Amb la qual cosa t'envíen tota la tendresa del
perdó, tota la dolcesa de la comprensió.
És una cosa així com quan has deixat a una persona als peus dels cavalls. Amés, ell o
ella et diuen açò mateix amb total sinceritat. Quan et trobes en tal
situació, no saps com demanar-li disculpes. A la fi t'ix la paraula
“perdó”. I ell o ella van i et diu: -Això, sempre, des d'el primer momen, ho has tingut.
Perdó. Meravellosa paraula. Però que no suceïx escoltar-la si no la demanes. I no la demanes si
eres orgullós, si no eres capaç de comprendre que qui fou coherent com ha de fer una persona cabal fou Jesús de Natzaret. Nosaltres faltem. Encara que no és la mateixa cosa, evidentement, tenir un projecte, una determinació d'obrar amb sinceritat, amb justícia, amb terndresa que esborrar-se davantmà d'aquesta esperança
per millorar el món, i començar aquesta tasca per sí mateix.
Tu amigo,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario