LA FORÇA D’UN SOMRIURE (Valencià)

Un somriure és capaç d’enderrocar els murs més durs, las circumstàncies més adverses. I obrir un camí suau, de comprensió i enteniment.

EDUCAR, ENORME TASCA (Valencià)

L’educació n’és una tasca més rellevant que dirigir un país.

Un mestre què deixa aquest món havent dedicat la seua vida a educar, ha fet una labor major que un cap d’Estat.

Perquè l’educador –i tots els seus adjacents: pares, mestres, psicòlegs, monitors... – s’entreguen, amen, motiven, ensenyen el camí, senyalen els valors què posseïx cadascú dels seus alumnes, dels seus atesos per tal que cresquen i es formen.

Potser passe a les seues vides allò què es diu del Baptiste respecte a Jesús: “Convé que jo disminuïsca per a que ell cresca”. A aquest terreny educatiu, convé que l’educand cresca i l’educador vaja entregant la seua vida.

El mestre de vocació, aplega al cor, coneix els valors què, encara en embrió, hi ha a la llavor què representa el menor al qual educa. Però amb la cura atenta, amb la paraula, amb el gest, amb la proximitat i l’exemple seus, anirà guanyant talla, anirà creixent..., anirà creixent fins a convertir-se en un arbre frondós, què donarà a la societat els seus fruits; o bé d’ombra emparadora, o d’esplendorosa verdor, o de fina fusta, o d’exuberant floració. Símbols tots aquests d’amor, de tendresa, de pau. Amb una paraula, de la convivència de la qual està ansiosa la humanitat.

El vostre amic,

Francesc