Un
somriure és capaç d’enderrocar els murs més durs, las circumstàncies més adverses.
I obrir un camí suau, de comprensió i enteniment.
Si
somrius i et somriuen, has guanyat una empresa major que construir un gran pont
sobre un riu. Perquè has aconseguit que es faça la pau entre unes persones, les
quals, probablement, tenen raons justes i també errades. Però el somriure passa
pàgina a tot açò i invita a compartir l’harmonia i el bon humor.
Tanta
és la força d’un somriure que els menuts, siguent tan poca cosa, saben que amb el
somriure ho poden aconseguir tot, i la utilitzen per a guanyar-se a quins veuen
què els poden protegir.
Hi havia
un cavaller què, sense mala voluntat, havia introduït el seu cotxe a un pati de
col·legi, creient que ho podia fer, perquè precisament el col·legi quedava enfront
d’un jardí molt famós, què volia visitar. Eixe pati, pensava, era l’aparcament
lliure del referit jardí.
Però
el col·legi no disposava d’aparcament. I seguint el seu horari, va tancar l’accés
al pati. La policia local va cridar al responsable del cole per a que poguera obrir-li
al cavaller a fi de retirar el cotxe.
Només
pogué, s’acostà el responsable, qui va obrir el pati col·legial. El cavaller tragué
el seu vehicle. Ja quan se n’anava, davant la grata sorpresa del responsable,
baixà la finestreta mostrant un agradable somriure i dient a continuació: -Gràcies.
L’agradable gest del cavaller afectà també al responsable, el qual somrient, li
desitjà: Bon viatge!
Tu amigo,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario