EL RESPECTE DE DON BOSCO (Valencià)

Don Bosco, el pare dels joves, va tindre un criteri solidari al tractar amb ells respecte a les seues idees i decisions. Si algú volia deixar-lo, com va succeir amb Josep Buzzetti(1); li deia: -"Josep, jo no vull res de tu, fes allò que desitges; i que sigues feliç". I traent del calaix uns diners se’ls donava, dient-li: -“Ara, els primers dies et faran falta. Jo –com saps – sempre estaré ací per a allò que necessites”. Sabem per la història, que Josep no volia deixar a Don Bosco; va ser una crisi personal… Es va posar a plorar i mai va deixar a Don Bosco.

ESCOLTAR AL / A LA JOVE (Valencià)

JOVES PARTICIPANTS A LA REUNIÓ PRESINODAL

Els joves – encara que amb les característiques de cada temps – sempre han demostrat els mateixos perfils d’entusiasme, de novetat i de valentia. Ara bé, per altra banda, també han assolit els mateixos problemes i dificultats a l'enfrontar la seua visió de la vida amb els adults. Només cal escoltar una mare: -"Quin calvari amb la meua filla, a casa, baralles contínues!" Tot i això, no cal més que preguntar-li a la mare: -I tu, com vas ser als 15, als 23 anys? –"Un autèntic volcà" – ens contesta, fent-nos així vore que comprèn la situació. Una ajuda per a ser positius amb els joves en aquests juvenils anys, n’és SABER ESCOLTAR.