Don Bosco, el pare dels joves, va tindre
un criteri solidari al tractar amb ells respecte a les seues idees i decisions.
Si algú volia deixar-lo, com va succeir amb Josep Buzzetti(1); li deia:
-"Josep, jo no vull res de tu, fes allò que desitges; i que sigues feliç".
I traent del calaix uns diners se’ls donava, dient-li: -“Ara, els primers dies
et faran falta. Jo –com saps – sempre estaré ací per a allò que necessites”.
Sabem per la història, que Josep no volia deixar a Don Bosco; va ser una crisi
personal… Es va posar a plorar i mai va deixar a Don Bosco.
N’és un encert que el diàleg se centre en interessar-se per les coses que sabem que als joves els afecten: les relacions amb la família, amb els amics i amigues; els seus somnis, els seus projectes, els estudis, la inserció laboral… És a dir, que es note clarament que se’ls considere importants i se’ls ajude en allò que necessiten.
Parem, amés, compte que els xavals i les xiques d’aquestes edats no accepten
“sermons”; volen a algú que compartisca la seua situació vital a la llum d’un encertat
criteri, com aquell que emprava Don Bosco, a la llum il·luminadora de l’evangeli.
Els joves d’avui desitgen uns interlocutors transparents, acollidors,
honestos, atractius, accesibles, alegres i interactius, què procuren presentar-los
i els conviden a formar part d’una comunitat cristiana així. Els és una necessitat
essencial per assegurar la seua vida.
Don Bosco ens pot fer entendre com deuria ser hui el diàleg amb els joves. Doncs
realment el sant educador s’avançà ja a tractar amb els joves amb les formes
que ells ara li proposen a l’Església a la Reunió Presinodal (2) que els tracte.
I és que en els ambients catòlics volen que se’ls convide a un diàleg sobre
temes importants per a ells, com ara: el reconeixement i millora de la
funció de la dona, o el desenvolupament cultural de la fe, fent-los contactar amb
altres tradicions religioses –ja que el jove d’avui viu en un món globalitzat i
interreligiós; i en açò i en altres temes demanen un diàleg profund,
constructiu i pacífic.
El vostre amic,
Francesc
(1) Diàleg viso a la pel·lícula de Don Bosco, de Lodovico
Gasparini
(2) ReuniónPresinodal: En què l’Església catòlica va preguntar als joves com
es veien ells davant el món i de la mateix Església.
Permeteu-me que amb aquest relat amplie la mirada de Don Bosco sobre el respecte a les decisions i idees dels joves.
ResponderEliminarDoncs, al germà de Josep Buzzetti, Carles, què marxava del seu Oratori –casa per als joves- que li deia: -“Don Bosco, jo l’aprecie de veritat i li agraïsc tot allò que m’ha ensenyat. Però crec que he de participar en aquesta lluita per la llibertat -es referia a engrandir la pàtria, Itàlia-, Don Bosco li contesta: -“Carles, jo també crec en la llibertat, i per això et dic a tu i a tots els altres, que qui vulga deixar l’Oratori és lliure de fer-ho. Aquest és el vostre llar, i mai hi trobareu la porta tancada.