sábado, 15 de septiembre de 2018

ESCOLTAR AL / A LA JOVE (Valencià)




JOVES PARTICIPANTS A LA REUNIÓ PRESINODAL

Els joves – encara que amb les característiques de cada temps – sempre han demostrat els mateixos perfils d’entusiasme, de novetat i de valentia. Ara bé, per altra banda, també han assolit els mateixos problemes i dificultats a l'enfrontar la seua visió de la vida amb els adults. Només cal escoltar una mare: -"Quin calvari amb la meua filla, a casa, baralles contínues!" Tot i això, no cal més que preguntar-li a la mare: -I tu, com vas ser als 15, als 23 anys? –"Un autèntic volcà" – ens contesta, fent-nos així vore que comprèn la situació. Una ajuda per a ser positius amb els joves en aquests juvenils anys, n’és SABER ESCOLTAR.  
 



Un adult, siga aquest, pare o mare; professor o monitor...; una institució, bé siga un centre d’estudis, una mateixa comunitat cristiana... què tinga presència juvenil, ha d’aprendre a escoltar la veu dels joves. Ens diu un jove de la RP (1): -“Al món contemporani, el temps dedicat a escoltar mai n’és temps perdut”. I una altra conclusió de la mateixa reunió presinodal: “Escoltar és la primera forma de llenguatge vertader i atrevit que els joves demanen”.

Ara bé, qui pretén escoltar-los no ha de mostrar-se ni massa estricte, ni sostindre un moralisme excessiu. O siga, cal que accepte els plantejaments del jove sense jutjar-los "per endavant". Potser ens pot aclarir millor açò si observem l’actitud de Jesús amb Natanael –Bartomeu – la primera vegada que es troben. El Mestre no li demana que canvie, li fa vore que coneix els seus valors: “Heus ací un israelita en què no cap engany”. I açò resulta suficient per a que Natanael accepte completament al Mestre. I que entre a formar part, a compartir, al grup menut de deixebles, què n’és allò a què el convida Jesús:  –"Veuràs coses més grans".

Res a vore amb les experiències sobre escoltar que amb freqüència tenen els joves: “No ens escolten activament –amb actitud positiva – les situacions experimentades per nosaltres. Les nostres opinions no són tingudes seriosament.

Que es note el desig d’escoltar-los, perquè la indiferència i la falta d’escolta allunyen als joves d’aquells què veuen amb aquestes actituds. O bé, els desautoritzen per no estar abastats amb una bona preparació, o perquè no en són exemple de conducta, o perquè els observen privats d’alegria, per la qual els joves senten una atracció irresistible.

El vostre amic,
Francesc

(1) RP es  refereixen a les inicials  de Reunió Presinodal; la reunió de joves -xics i xiques- què han respost a les preguntes de com són i viuen ells. Amb l’objectiu de preparar el pròxim Sínode de l’Església catòlica sobre els joves. El present article segueix i adapta l’escrit de la RP.

No hay comentarios:

Publicar un comentario