JOVES PARTICIPANTS A LA REUNIÓ PRESINODAL |
Els joves – encara que amb les característiques de cada temps – sempre han demostrat els mateixos perfils d’entusiasme, de novetat i de valentia. Ara bé, per altra banda, també han assolit els mateixos problemes i dificultats a l'enfrontar la seua visió de la vida amb els adults. Només cal escoltar una mare: -"Quin calvari amb la meua filla, a casa, baralles contínues!" Tot i això, no cal més que preguntar-li a la mare: -I tu, com vas ser als 15, als 23 anys? –"Un autèntic volcà" – ens contesta, fent-nos així vore que comprèn la situació. Una ajuda per a ser positius amb els joves en aquests juvenils anys, n’és SABER ESCOLTAR.
Un
adult, siga aquest, pare o mare; professor o monitor...; una institució, bé
siga un centre d’estudis, una mateixa comunitat cristiana... què tinga
presència juvenil, ha d’aprendre a escoltar la veu dels joves. Ens diu un jove
de la RP (1): -“Al món contemporani, el temps dedicat a escoltar mai n’és temps
perdut”. I una altra conclusió de la mateixa reunió presinodal: “Escoltar és la
primera forma de llenguatge vertader i atrevit que els joves demanen”.
Ara
bé, qui pretén escoltar-los no ha de mostrar-se ni massa estricte, ni sostindre
un moralisme excessiu. O siga, cal que accepte els plantejaments del jove
sense jutjar-los "per endavant". Potser ens pot aclarir millor açò si observem l’actitud
de Jesús amb Natanael –Bartomeu – la primera vegada que es troben. El Mestre no
li demana que canvie, li fa vore que coneix els seus valors: “Heus ací un
israelita en què no cap engany”. I açò resulta suficient per a que Natanael
accepte completament al Mestre. I que entre a formar part, a compartir, al grup
menut de deixebles, què n’és allò a què el convida Jesús: –"Veuràs coses més grans".
Res
a vore amb les experiències sobre escoltar que amb freqüència tenen els joves: “No
ens escolten activament –amb actitud positiva – les situacions experimentades
per nosaltres. Les nostres opinions no són tingudes seriosament.
Que
es note el desig d’escoltar-los, perquè la indiferència i la falta d’escolta
allunyen als joves d’aquells què veuen amb aquestes actituds. O bé, els
desautoritzen per no estar abastats amb una bona preparació, o perquè no en són
exemple de conducta, o perquè els observen privats d’alegria, per la qual els
joves senten una atracció irresistible.
El vostre amic,
Francesc
(1)
RP es refereixen a les inicials de Reunió Presinodal; la reunió de joves -xics
i xiques- què han respost a les preguntes de com són i viuen ells. Amb l’objectiu
de preparar el pròxim Sínode de l’Església catòlica sobre els joves. El present
article segueix i adapta l’escrit de la RP.
No hay comentarios:
Publicar un comentario