El mal ens aguaita de formes molt diverses. Ja
eixa cançó de lament, què aleshores cantava un xaval a El Salvador: “¿Para qué
sirve ser bueno? Se te ríen en la cara. Que me lleve la corriente...", porta una
càrrega catastrofista de la insídia amb què ens envolta el mal.
Per a alguns, el mal n’és un escàndol per a
creure en un Déu què el permet. Però la Paraula de Déu ja ens mostra aquesta
realitat des de les primeres pàgines: “L´home i la dona (Adam i Eva, què ens
representen a tots) som pecadors”. “I –continua el relat- hem de construir la
nostra vida treballosament, enmig de moltes penalitats”. Conforme diu Déu a l´home i la dona: "Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornes a la terra d'on vas ser tret". Cal acceptar també la mort.
Perquè els terroristes sembren el pànic en la
societat. Aleshores, les persones tracten de sobreviure amb grans renúncies, de
llibertat, de pàtria, de pau... Els qui posen en el poder destructor la
seguretat dels seus interessos, pensen que cantaran victòria i que mai no se’ls
prendrà compte dels seus abusos. Però Jeremies escriu ja la veritat de l’últim
malson d’estes persones: “Acabaran avergonyides del seu fracàs, amb rubor etern
què mai no s’oblidarà”.
Tot i que semble el contrari, n’és més potent l’amor
intel·ligent,
per a la construcció de la pau.
per a la construcció de la pau.
A aquesta proposta, tu, amiga o amic –i per
suposat, qui açò escriu- estem convidats a treballar, convençuts que tant les
accions bones com roines –també les nostres- no deixaran de ser jutjades; les
bones per a una gran recompensa; les roines no restaran impunes. Perquè estem
en mans de Déu, Senyor de la vida, Pare dels vivents. I Ell és just, savi. Tot
i això, per damunt de tot, és misericordiós.
El teu amic,
Francesc
