ULLERES SOLIDÀRIES (Valencià)

Entre els 17 OBJECTIUS –O D S- què l’ONU ha proposat per a eradicar o solucionar amb urgència, consta la salut de la població mundial.

I en l’assumpte de la salut, què tants aspectes presenta, es fa visible especialment el tema de la visió. La vista es deteriora en ocasions en les persones. Però qui més pateixen aquest trastorn de la vista en són aquells, què, tot i que se’ls ha diagnosticat esta anomalia, no poden corregir-la amb les corresponents ulleres graduades. Senzillament, perquè no tenen recursos per a adquirir-ne.

No obstant, en els països amb més possibilitats, milers d’ulleres, ja descartades pels seus propietaris, dormen en freds racons de les seues prestatgeries i calaixos.

¿Com fer una campanya què replegue les ulleres què per a alguns, no en són servibles i per a altres, en són una benedicció per a poder veure, estudiar, treballar i fer una vida normal?

Tres alumnes d’Administratiu amb el seu professor-tutor s’han aplegat a altres tants tres aules d’alumnes de Primària (d’11 i 12 anys) per a explicar-s’ho.

Perquè –els han explicat que assenyala l’ONU- no en són únicament els governs, ni les empreses ni les iniciatives privades aquelles què resolen aquests problemes de carències en els drets humans. Cal comptar amb tota la població dels “peresosos”, per a que col·laboren. Sense ells, no es podran solucionar realment els problemes humans.

I entre les persones “peresoses”, es van posicionar a mà alçada, sense discussió, la totalitat dels alumnes. Encara que algun d’ells, en baixet, deia: “però no, per a jugar un partit”.

Ànim, xics i xiques!, què sou qui forjareu d’ací a 20 anys la societat. Aclareu i allargeu la vostra vista i mireu la precarietat en tants drets de la població mundial. De la qual des d’ara heu de sentir-vos ciutadans actius.

El vostre amic,

Francesc

LA FAMÍLIA ÉS L'ESTRENA (Valencià)

Foto cotesia del Boletín salesiano español (Enero 2017)

El Rector Major dels Salesians, des de l’època de Don Bosco, sempre dóna un lema perquè els seguidors del Pare i Mestre, s’empenyen a l’Any nou en la pràctica i atenció del mateix. Des d’aleshores es diu "l’estrena". L’estrena d’enguany -2017- és “la família”.

Si ja de per si, com s’ha insistit en una anterior reflexió, el regal més important és sense cap dubte la persona… Molt més important serà, doncs, la família: germans, especialment el pare i la mare, què han de fer pels seus membres allò que faria Déu: amar-los, cuidar-los. I fins i tot estar disposats, si fóra necessari a donar la pròpia vida per ells.

L'esperit de la llei (Valencià)

Amiga, amic: Confie que entenguem que si una societat és una comunitat de ciutadans (una nació), hi han d'existir unes normes què regulen eixa convivència ciutadana. Però que entenguem també que en una comunitat familiar, les normes hi estan per a emparar, defendre la vida dels seus membres; i per a estimar a a aquells què la formen. Per tant, hi ha d'haver un tractament on l'amor ho presidisca tot, i que tot i les normes, de vegades estiga  per damunt d'elles.