L'esperit de la llei (Valencià)

Amiga, amic: Confie que entenguem que si una societat és una comunitat de ciutadans (una nació), hi han d'existir unes normes què regulen eixa convivència ciutadana. Però que entenguem també que en una comunitat familiar, les normes hi estan per a emparar, defendre la vida dels seus membres; i per a estimar a a aquells què la formen. Per tant, hi ha d'haver un tractament on l'amor ho presidisca tot, i que tot i les normes, de vegades estiga  per damunt d'elles.

Referent a aquesta situació, en una ocasió oí l'experiència d'un educador. Exercia de catequista en un col·legi de xiquets amb problemes mentals. A banda de la catequesi, rebien les seues classes per a aprenrde altres coneixements. Tot açò adaptat a la seua capacitat. El dia de la primera Comunió, una de les catequistes observà que un xiquet, quan feia fila per a rebre la Comunió, estava xuplant un caramel. Ella l'abonegà de valent. Però el xic li va contestar molt conscient: -Li he promés a Jesús que en este moment ens menjaríem junts un caramel. L'educadora va restar desarmada; demanà perdó al xiquet i al públic què omplia la capella.

Els menuts i els majors –segons suggeriments, per a este segon grup, fets per una assitenta d'un asil d'ancians- són aquells què més directament apleguen al cor de les coses. El seus raonaments probablement no seguisquen les normes, però no tenen cap engany; en són tan trasparentes que Déu els entén.

Perquè sempre hi ha alguna cosa què està per damunt de la mera llei; allò què es diu l'esperit de la llei. Jesús de Nazaret ho va assenyalar i ho va ensenyar amb molta claredat. 

Els fariseus l'atacaven perquè incomplia la llei. Però Jesús els aclarà que eren ells els qui no la complien. En el cas de fer una ofrena pels seus pares majors al Temple, complien la normativa, però oblidaven allò de mès important de la llei. Puix al presentar-la deien: “Tot allò què oferisc a Déu en siga com ajuda als meus pares”. Però amb això es deslliuraven de l'obligació que tenien d'ayudar-los. –Vosaltres –els assenyalava Jesús- no compliu la llei; amb esta estratagema, abandoneu els vostres pares, a qui esteu obligats d'atendre.

Espere que tu i jo, amiga, amic entenguem ben bé que hi ha una llei superior a tota norma -el verdader esperit de la llei- què és l'atendre a tota persona com a un germà, independentment de la seua situació. 

     El teu amic,

     Francesc