ELS REGALS (Valencià)

l'amic és un germà que el destí s'oblidà de donar-nos

           ⇾  Algú dirà que ja ha passat el Nadal i amb ella, L’Infant-Déu, què porta els regals als xiquets en molts països. O bé, Papà Noel o els Savis d’Orient (els Reis). I que ja no hi és moment de regals. Però, i el dia dels enamorats o de Sant Valentí, què està tan recent?

           ⇾  Bé, el cas és que sempre tenim ocasió de fer regals, quasi cada dia, conforme veurem. Hi han aniversaris, hi han acomiadaments, èxits, celebracions diverses dels nostres més volguts  essers: amigues, amics, o parents… I sempre se’ls pot fer un regal.

Quan volem en fer un regal, la majoria de les vegades pensem en alguna cosa material: un rellotge, un joc, un mòbil o cel·lular. Encara que l'especialitat dels menuts (i gràcies a Déu, també dels no tan menuts) en són els jocs –un baló, un patí, un peluix, uan bicicleta, una “play station”…

Ara bé, no sempre. Doncs en alguna ocasió, haurem tingut en compte que el valor del regal què fem o que ens fan no és tant la seua bellesa material. Sinó la il·lusió què ens produix el regal, això tan dolç amb què ve embolicat. Allò important n’és l’alegria què ens dóna, l’emoció inexpressable què ens comunica, quan l'enviador  és la persona què amem, i què ens ama.

Perquè sens dubte, el regal més important n’és l’amor, la comprensió, el cas què ens fa aquella persona què estimem, siga el seu regal una cosa tangible, com ara un delicat perfum, o bé un missatge digital. I no cal dir, l’emoció què experimentem quan el regal n’és la seua presència, el seu somriure, la mirada què ens dedica la persona què amem, la qual demostra que ens ama. Tot això ens reblix de felicitat. 

Les persones en són el major regal què podem tindre. Ho intuïa aquell xiquet o xiqueta –què el seu escrit no ho concretava- què va escriure la seua carta als Reis Mags d’Orient. I que en ella, després de demanar els joguets què hi recelava: un patí.., una nina…  demanava per a sa mare un espós, què fóra bo, bonàs, què jugara amb ell i què fóra bon cristià, que resara…

Quina meravella que des de menuts, els xiquets vagen entenent que el millor regal és una mare, un pare, un germanet, una germaneta! I tots els qui ens volen i ens han volgut de veritat. Perquè amb certesa els ha posat Déu com uns àngels, perquè ens amen i ens cuiden com ho faria Ell mateix. Els quals donarien la vida per nosaltres.

El vostre amic,

Francesc