LA FAMÍLIA ÉS L'ESTRENA (Valencià)

Foto cotesia del Boletín salesiano español (Enero 2017)

El Rector Major dels Salesians, des de l’època de Don Bosco, sempre dóna un lema perquè els seguidors del Pare i Mestre, s’empenyen a l’Any nou en la pràctica i atenció del mateix. Des d’aleshores es diu "l’estrena". L’estrena d’enguany -2017- és “la família”.

Si ja de per si, com s’ha insistit en una anterior reflexió, el regal més important és sense cap dubte la persona… Molt més important serà, doncs, la família: germans, especialment el pare i la mare, què han de fer pels seus membres allò que faria Déu: amar-los, cuidar-los. I fins i tot estar disposats, si fóra necessari a donar la pròpia vida per ells.

Per aquest motiu de la necesssitat d'una família, Don Bosco es va compadir –ell mateix també havia perdut son pare als dos anys- dels joves què acollia en l’Oratori de Torí. I va demanar a sa mare, Mamà Margarida, què fóra amb ell per a fer de mare dels xics de la seua Obra juvenil. 

Margarida els va atendre en el menjar, bregant a la cuina;  es va preocupar de rentar-los la roba i de cosir-se-la… i altres imperioses atencions. I especialment, va cuidar d’eixos xicons com si foren seus, com una mare de la qual mancaven. 

Quin  millor regal que una mare, un pare, un germà o germana? I tots els qui ens volen i ens han volgut de veritat?. Perquè amb certesa els ha posat Déu com a àngels, perquè ens amen i ens cuiden com ho faria Ell mateix. En quants casos no donarien el pares la vida pels seus fills!

Una mare em comenta que els dos parts que ha tingut van ser molt complicats, tant que a l’últim va restar a punt de perdre la vida. En aquell moment, li va dir al marit, -“Que visca el nostre fill, encara que jo me’n vaja”.

El teu amic

Francesc.