TRANSMETRE EL NOSTRE PATRIMONI (Valencià)

El cas d'una catequista, mare de dos fills menuts. Quina sort! Estos xiquets tenen l’oportunitat de rebre l’atenció d’una bona mare, què els atenga junt al marit en ensenyar-los en tantes coses que necessiten en la vida: a menjar, a caminar, a parlar... Però en aquest cas, la mare ha sigut catequista, i esperem que els menuts tinguen l’oportunitat d’aprendre la religió dels llavis i de les obres de sa mare.

Quines coses s’han de transmetre?  Només en direm unes quantes: La llengua (encara que en aquests temps, poden ser vàries) i amb ella la cultura que aquesta duu impresa. Els valors, com la sinceritat, l’honestedat, la solidaritat... La fe religiosa, si la tenim...  (1)

Qui les transmet? FONAMENTALMENT ELS PARES. Però també els educadors – els mestres, la família extensa, els monitors, les amistats ...

Perquè s’ha de transmetre el nostre Patrimoni? Perquè n’és necessari per a  enfrontar-se a la vida. N’és l’espill per a criticar les diverses aportacions del Patrimoni, valorar-les i actuar en conseqüència. Sense la transmissió del Patrimoni, resta un buit sense omplir, què fàcilment desorienta la persona. Seria deixar-lo sense referències amb les quals construir la pròpia vida.

El vostre amic,

Francesc     

(1) En aquesta reflexió deixarem l'aspecte econòmic del Patrimoni.