Amiga, amic, l'allò més essencial que no hauria
d’oblidar-se en totes les variants que existeixen hui de matrimoni n’és l’amor,
la unió de la parella. Ja que els egoismes, els capritxos porten a la falta de
respecte, a la violència, si no se n’aborden amb el diàleg, el perdó i els
detalls, amb els quals es fa de nou visible l’amor, i que cal que es mostren a
diari. Amb raó un capellà al celebrar una boda, recomanava als nuvis: “Cada dia,
al alçar-vos, beseu l’anell de boda i digueu-ne: -Hui comence a amar la meua dona.
I el mateix, l’esposa: -Hui comence a cuidar el meu marit”.
Més encara, la unió de la parella ha de tendir
a la comunió, és a dir, a formar un ambient de família, d’atenció mútua,
especialment si s’incorporen els fills. Es pot dir, que aleshores hi ha un
planetari familiar, en què tots es volen o aprenen a voler-se.
Seria molt beneficiós per a la convivència conjugal
si tots els casats reberen aquesta actitud d’amor en el matrimoni amb sentit
positiu. Però resulta que la mateixa actitud, diguem-li en aquest cas “fraternitat”,
és aquella que es demana –al menys la ONU ho considera així – per a totes les
relacions humanes, siguen d’amistat, de companys de treball, de veïnat o senzillament,
de persones humanes. Doncs en totes elles, se’ns recorda, que hem d’exercir la
mútua ajuda. És a dir, hem de donar-nos la mà per a caminar com a germans en nostra marxa de la vida.
El vostre amic
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario