Si
no mirem els nostres germans com importants, ens cal arreglar
la nostra vista interior. Pot ser s'arregle si no ens vegem tant a nosaltres mateix, i mirem
més la realitat d’aquells que estan a la vora del camí, i tan prop a nosaltres,
els quals tenen l’enorme dignitat i la importància què posseeix tota persona
humana.
Hi
ha desgraciadament gent la qual no essent cega, no arriba a vore la importància
dels demés. Ara bé, pot ser que tampoc veja el destí, la funció que li se
demana en la seua vida. Amb lo qual n’és molt fàcil d’endevinar que no
distingisca allò que és important, d’allò que és superficial en el seu esdevenir.
A
l’evangeli de Marc hi ha un miracle; què consisteix en que un cec “veu” que Jesús, el Mestre, l’està “mirant”
amb dignitat, amb el respecte i la grandesa què té, però de la qual no gaudix, ja
que està exclòs, a la vora del camí. Con s’haurà produït aquest miracle, quan
el cec del camí el crida: Jesús, fill de
David, tin misericòrdia de mi!?
La
“mirada” de Jesús s’apropa a la seua doble ceguesa, quina és del cos i aquella
de la dignitat; i el guarix, produint-li una fam de dignitat, de persona cabal.
El vostre amic,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario