PASSÀ FENT EL BÉ (Valencià)

JUNTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÍNS DEL BARRI 

Volguda amiga, o amic, sempre trobem, dintre de l’enorme informació dels mitjans de comunicació, farcits de notícies roïnes, una persona –moltes persones, sortosament- que fan el bé i suporten la bondat i la cohesió en la societat.

Hui us presentaré un estimat amic què ha estat 42 anys treballant (lògicament voluntari, a banda del seu treball) en una associació de veïnes i veïns. Des de la Junta de la mateixa no ha parat de fer el bé en favor de les persones de Barri.

LA VOCACIÓ: l’amic comença a atendre les persones del Barri, ajudat per els veíns què també s'impliquen allà per l'any 1976, a crear aleshores un clima de relació i d’estima. És necessari també fer les obres materials que manquen en la barriada. I la Junta i els associats es mentalitzen que lluitant poden anar reclamant-les i aconseguint-les: la fundació d’una banda de música, al principi senzilla, però que anirà prenent força i prestigi fins a independitzar-se; la il·luminació i l’asfaltat dels carrers, l’entrada d’autobusos urbans, el centre mèdic, el centre social...

Però sense mai oblidar les oportunitats de relacionar-se. Amb aquest objectiu, s’inicia una festa, la festa del Barri, que congrega amb alegria i bona harmonia els veïns. Es fan jocs, espectacles i el sopar al carrer què omple les immenses ganes de compartir i xarrar durant este acte d’amistat i companyia.

Les persones de la Junta presenten en ocasions diverses i preferències polítiques. Tot i això no es fa cap problema; domina el respecte i es fa la unió de tots els membres per ajudar amb les iniciatives per a que el personal del Barri visca més assistit pel municipi en la prestació dels necessaris serveis.

LA VOCACIÓ CREIX: amb constància, dia a dia. És el mateix amic qui fa lema personal de la frase del títol de la reflexió: “Passà fent el bé”. Així és com el meu amic voldria que el recordaren. Que ara deixa la Junta, però col·laborarà com a soci.

LA VOCACIÓ TÉ UNA FONT: Aquesta frase és aquella amb la qual l’evangeli descriu el ser i el fer del Mestre de Natzaret. No de bades l’amic va amb uns altres amics i amigues regularment a reflexionar la Paraula de Déu, a prendre força, a renovar-se en una comunitat cristiana, atesa per un amic prevere.

El teu amic,

Francesc