PROTEGIR LA VIDA (Valencià)

La vida no consisteix solament a procrear, sinó a cuidar-la, a mantindre-la, a afavorir-la des de la naixença, o potser abans d’ella, per a prevenir danys posteriors. N’és veritat que la procreació és fonamental, ans sense la immediata i posterior atenció, es malbarataria la vida donada a llum. 

La missió d’atendre-la la tenen en primer lloc els pares. Però després tots els qui l’envolten: família, amics... I institucions avalades per professionals i altre personal què sàpien donar-los allò que necessiten per al llur bon desenvolupament. Aquests mai no substituiran als pares, ara bé, si són persones entregades, de vocació, faran d’això més acostat a l‘atenció materna i paterna.

Els qui no estan en aquest llistat, però són persones al voltant de qualsevol vida humana, tenen la missió d’atendre’ls i cuidar-la. I apropar-se tant a elles que puguen conèixer les seues necessitats, siguen aquestes físiques (alimentació, roba, salut, habitacle, descans. distraccions...) o bé estudis, treball, amistats, valors, creences...

 I no sols això, sinó observar aquelles circumstàncies que per allò que siga, destrueixen la vida, lleven la dignitat, rebaixen i angoixen a la persona. Com ho pot fer la droga, la violència, el segrest de qualsevol forma, el qual destrossa la llibertat personal... El nostre compromís en aquests casos hauria de ser la lluita perquè desaparegueren els atemptats contra la vida en totes les seues formes i dimensions.  

No és estrany, doncs, que  al Gènesi, primer llibre de la Bíblia, es posara en llavis del Creador de la vida el següent manament: “Creixeu i multipliqueu-vos-en”.  No és, per tant, suficient sembrar la vida, sinó, com a bon llauradors, amar-la i per això mateix, regar-la, escardar-la, esporgar-la, entrecavar-la... per a que arribe a donar amb goig els fruits què s’esperen d’ella.

El vostre amic,
Francesc