Anem
ja de cara al Nadal. Sobre açò mateix, opinava un cavaller: -No m’agrada
el Nadal. Ara bé, no ens explicava a quina classe de Nadal es referia. Perquè hi han
dos classes de Nadal: una, en la qual es viu més centrats en el “Compleanyer”
(Jesús) i l’altra en la qual es viu més allò material.
Una, en la qual es pren com a més important, el millor regal, què és la presència entre nosaltres, els éssers humans, del nostre bé, del nostre Salvador, Jesucrist. I l’altra, en la qual aquest aspecte religiós té menys importància que els regals, els menjars, les compres, les nadales, els viatges, les “fugides” a les muntanyes o a la mar; les cavalcades dels Reis Mags…
Coses
aquestes què poden afegir-se també a la primera forma de celebrar el Nadal. Perquè
si eixos regals, eixos menjars familiars o d’amics; eixos viatges i eixes compres,
els decorats, l’arbre de Nadal… estan justificats perquè il·lusionen, alegren,
de manera que sempre tinguem present que “són regals del cor”, perquè hi ha
necessitat “d’acompanyar”, de “descansar i compartir”, de fomentar l’alegria i
la il·lusió dels menuts…
En aquest cas, entraríem
així a posar les coses en orde, en orde d’amors: Ja que “No s’ha d’amar menys allò
que devem amar més”. En aquest cas, a Jesucrist, i allò que ens demana. “Ni
tampoc amar més allò que deuríem amar menys”. Atenció: “Amar menys” no és
deixar d’amar. Però no està per davant de l’alegria de la vinguda del Salvador.
I si volem donar un missatge més ampli, fins
i tot per a aquells que no creuen: procuren amar menys allò egoista i ficar per
davant el fer el bé, la bondat, la fraternitat entre els homes, especialment entre els “menuts”; diguem-ne necessitats.
Tots
aquests no es perdran una autèntica alegria al temps de Nadal.
E teu amic,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario