MIRANT CAP AL CEL (Valencià)

Hui el cel llu un blau puríssim. I és així, tan blau, en estes terres llevantines d’Espanya, en les centreamericanes i en tants altres llocs del planeta.

Este paisatge celest ens eleva, ens prodiga una atracció cap a dalt, cap a un horitzó què enyorem, què intuïm i amb la intensitat en què podem, esperem.

En la paràbola de les deu verges, contada pel Mestre de Natzaret, també gaudeixen  amb el goig de la trobada amb l’espòs, les cinc sensates què mantingueren les llànties enceses. Les cinc nècies, què no les mantingueren preparades, es quedaren sense entrar al banquet de bodes.

Al final de l’exemplaritzant relat, Jesús de Natzaret ens diu: Vetleu! Esteu alerta i preparats. No deixeu passar els dies sense aprendre la verdadera saviesa, la saviesa de la vida. Eixa ciència què intenta respondre a les preguntes més essencials, i de vegades inquietants, de la vida. Com hem de comportar-nos? Tenim una vida després d’aquesta? Com és Déu?

Jorge Manrique, en les seues Coplas ens recorda:

                                                     "Este mundo es el camino

                                                      para el otro, que es morada

                                                      sin pesar; (1)

               mas cumple tener buen tino

               para andar esta jornada

               sin errar."
(1) sense pena, amb goig.

Errem quan, com les cinc verges nècies, ens oblidem de l'oli, d’allò més important de la vida; i vivim sense ser coherents amb això que som, i amb les realitats a les què ens hem d’ajustar.

No fa molt faltà un germà nostre. En el seu funeral, una dona, què el coneixia per coincidir en el treball, s’alçà a llegir un escrit de Sant Agustí d'Hipona. I el posà als llavis del nostre germà: “Doneu-me el nom què sempre m’heu donat. Parleu de mi com sempre ho heu fet. No empreu un to diferent.

No prengueu un aire solemne i trist.

……………………..

Vos espere; no estic lluny, sols a l’altre costat del camí.”
..................................
Tornareu a vore'm, però transfigurat i feliç."

Amiga, amic, vos anime a "no errar" el camí. Procuraré, jo el primer, en posar-me en línia, en el camí d'eixa verdadera saviesa de la vida.

El vostre amic

Francesc