LA DINÀMICA DELS ULLS EMBENATS (Valencià)

DON  BOSCO,  PARE  I  MESTRE  DE  LA  JOVENTUT

No sé si coneixeràs la “dinàmica dels ulls embenats”. No importa. Perquè esta dinàmica és ben senzilla i té unes aplicacions molt apreciables si es realitza bé. Es tracta que, per parelles un/a li embene els ulls a l’altre o a l’altra i el duga per un recorregut donant-li  ordes, como ara ‘dreta’, ‘para’, ‘avant’, ‘esquerra’. La meta, per exemple, si és un estudiant, pot ser portar-lo al lloc habitual que té a classe.

Si esta dinàmica s’ha realitzat amb atenció, és a dir, si s’ha fet experiència de sentir el desvaliment que produeix la ceguesa, per un costat, i de la presència amiga del company/a, què l’ha guiat, per un altre. En aquest cas, en serà fàcil esbrinar què ha aprés el “cego”, mediant un parell de preguntes. Primera: Què has sentit en aquesta experiència en qui algú  t’ha guiat? –Confiança. Amb la qual cosa, la xica què ha contestat així, ha eliminat pràcticament la segona pregunta que se li anava a fer. Què era aquesta: -T’anava a preguntar: Ha augmentat la teua confiança en qui t’ha guiat?

En la vida necessitem contínuament confiança. Necessitem, al menys un cercle de persones en les quals confiar, so pena de que la nostra vida siga un conjunt de sobresalts i enganys. 

Ara que estem, per cert, en el mes què la família salesiana anomena de Don Bosco. La seua festa, en efecte, se celebra el pròxim 31 de gener. Serà bo recordar que ell basava el seu genial sistema d’acollir els joves, en particular els pobres i abandonats, baix l’abric d’aquesta actitud: “De la familiaritat naix l’afecte, l’afecte porta a la confiança; aquesta obre els cors dels joves, què mostren tot als seus educadors. Seran sincers en tot, estaran dispostos per a tot si s'assabenten que són volguts”.

No hi ha dubte que per a crear esta confiança, s’ha d’estar a prop, viure, millor dit, conviure, compartir la vida, interessar-se per la persona de l’altre o de l'altra. Així ho va entendre el gran educador Don Bosco quan creà l’oratori, un magnífic ambient on els xics jugaven, es divertien, estudiaven, aprenien oficis per a poder treballar i obrir-se camí en la vida. S’experimentava l’afecte entre educadors i joves. La confiança entre companys. I es coneixia també la confiança en Déu, cimentada en l’amor què ens té; i en una mare què mai ens deixa en abandó, la Verge Maria.

El teu amic,

Francesc Soler,