"DÓNA-LI LA VOLTA" (*)

Ha finalitzat fa no-res el temps de Carnestoltes, el qual precedeix la Quaresma, i en què subjau un rebuig al’autèntic motiu del temps quaresmal, millorar. En les carnestoltes observem una sèrie de transformacions, què enlluernen què vibren en els participants d’aquests festivals: vestits fantàstics, impactants caretes, maquillatges brillants. I en quant a l’àudio i al moviment, sonades cançons, balls de trepidants moviments…

Però la verdadera Quaresma es refereix a la transformació de l’essència de la persona, no tant a canviar aspectes de la imatge exterior, Els  quals amb freqüència, enganyen.

(*) El “Dóna-li la volta”, què hem proposat com a títol inspirador d’aquesta reflexió, és una obra musical d’Álvaro Fraile. I a açò és allò que anima a realitzar la Quaresma. Perquè la nostra vida personal impenitentment s’esbarra pendent cap a baix i cal pensar en açò de quan en quan i “donar-li la volta”. Perquè no podem dedicar-nos tant a nosaltres; hem de pensar en atendre més als que ho necessiten. Donant-li la volta, ficant al menut primer. Donar-li la volta a les nostres actituds en les quals valorem amb sinceritat més a la persona que a les coses, als mitjans, a progressar només en els nostres interessos…

Però aquest “donar-li la volta” no pot ser només personal. Si de veres la nostra Quaresma és cristiana:

1er. El nostre canvi ha d’estar basat en la confiança en la  el gran amor de passió què ens té el Pare. Sols ell ens compren, ens ajuda i ens transforma.

2on. El nostre canvi ha de pensar en els desastres col·lectius, com l’avarícia, què colpeja les persones més febles. Aquí “cal donar-li la volta”. Com canta Álvaro Fraile: “Sempre hi ha un pobre / prop del qui s’ha fe ric”. O també “cal donar-li la volta” a les lleis calculades què sembren el feridor abandó dels qui en són esclavitzats quan busquen refugi. En aquest cas “sempre hi ha un feble –continua Álvaro Fraile- / prop del qui s’ha fet fort”.

En aquests conflictes també, -anava a dir, un cristià-, però qualsevol persona sincera- ha de “donar-li la volta”. I no es confie totalment en les autoritats, en que ho van a solucionar; és una qüestió de la ciutadania, la qual pot desenvolupar una força de conviccions, de posicionaments. I amb això podem col·laborar-ne tots.

El teu amic,

Francesc