ANY NOU, VIDA NOVA (1) (Valencià)

Quan comencem un any nou, no és gens estrany que algú diga aquest lema: ‘Any nou, vida nova’. Es podria entendre esta sentència popular com una oportunitat; encara millor, la necessitat de proposar-nos millorar en la nostra orientació vital. Més en concret, “fer uns bons propòsits per a l’any que comença". Però també comprovem en la majoria de les ocasions, que aquests bons propòsits ens duren només uns dies. Què fer per a que perduren? Ens sembla que si els comparem amb uns llums, les metxes dels quals estan amarades en oli, allò que deuríem fonamentalment fer és no descurar reomplir d’oli el got, amb la freqüència necessària.

DOMÈNEC SAVIO (SANT) 

Amés, l’experiència ens diu que les promeses han de ser poques: com a màxim, dos o tres. I si no les concretem en quin temps, en quin lloc, amb quines persones, la cosa més probable és que no siguen eficaces. Han de ser també senzilles i que abracen un camp important per al nostre propi creixement. Si en són poques, millor, puix aquell que “abraça molt, poc estreny”; no podrem amb tanta càrrega.

I també n’és l’experiència, què ens indica que si es millora amb sinceritat en un aspecte, aquesta dinàmica repercuteix en tota la nostra conducta. Si es compromet algú -el qual adverteix poca amabilitat en la seua relació amb la gent- a saludar amb més amabilitat, n’és segur que no solament en aquesta atenció amb els altres, sinó també en la resta de contactes amb el personal, serà més amable.

DON BOSCO amb DOMÈNEC SAVIO (SANT) 

Un exemple de bon propòsit, en referència a la salutació, podria ser aquest: “Pel matí –temps- a l’entrar al treball –espai- saludaré amablement al meu company de faena”- persona.  Si la persona que s’haja fet dita promesa no avança en comprensió, en amabilitat, en atenció... serà segur que no  ha pres amb formalitat la seua iniciativa de saludar al seu company o companya de treball, cada dia, la primera vegada que es trobe amb ell.

Saber d’algú que haja fet sincerament un propòsit, no hi és fàcil. Casos de propòsits acomplits els trobem solament perquè les persones què els acompliren ens confiaren el seu secret. O perquè altres confidents seus ens els han revelat. 

Este n’és el cas de Domènec Savio, del qual el mateix Don Bosco, gran educador, ens descobreix el seu propòsit. Domènec, jovenet preadolescent, restà impressionat pel seu nou mestre, Don Bosco, quan al primer encontre, en acabar de conèixer-lo li va dir: -Crec que ací hi ha una bona tela. - I què farà vostè amb ella? – li preguntà Domènec. –Farem un bon vestit per a regalar-li’l al Senyor –va sentenciar el mestre i bon “sastre”. Domènec Savio va entendre amb aquesta resposta que devia ser sant. De tal manera fon tenaç en el seu propòsit que en la carta que solien escriure per als Reis Mags els xics de l’obra de Don Bosco –l’Oratori-, Domènec s’atreví a escriure en el paperet (en el que els xicons li demanaven al pare i mestre Don Bosco els més variats regals) –Li demane que em faça sant.

Don Bosco (del qual, per cert, en aquest mes de gener celebrem la seua festa) anà concretant i dirigint a Domènec en el seu impressionant propòsit, per a un xaval de catorze anys.

¡Hala, a fer pocs i concrets propòsits per a este 2016, què ens omplen de sentit i de autèntica felicitat! Bon Any Nou, amics i amigues lectors!

El teu amic,

Francesc

(1) Les dos fotografies són de la pel·lícula "Don Bosco" de Lodovico Gasparini

---