MENUT NADAL (Valencià)

“El regne de Déu és dels xiquets i dels qui en són com ells”.

Els xiquets ens roben a Jesús, ens roben el cel.

Perquè són confiats, de son pare, de sa mare i d’aquells que els acullen amb tendresa.

Perquè són pobres, desvalguts.

Perquè són alegres, estimen el joc, la broma.

Perquè són agraïts i paguen amb un somriure.

Perquè no ampren falsedat, són espontanis i sincers. Perquè són uns lladronets i ens roben el cor. Perquè ens assabenten de com serà el cel, amb eixe toc d’amor en el qual cadascú sent allò que pot i rep més d’allò que mereix.

Després d’aquestes lletanies, voldria dir-vos, estimades i estimats lectors(es) que no deixem d’estar envoltats de xiquets, tant que aprenem! Ells són uns mestres genials. Ens diuen com hem de tractar-los i com s’ha de viure en felicitat i amor.

Tot això de “viatge en tren sense xiquets”, i invents semblants “viatge, faça una escapada, gaudisca sense la presència de xiquets”… és una cosa de poc seny. Amb ells gaudirem més, veient el seus ulls ben oberts per l’admiració front a petits descobriments, un insecte, una papallona, el cabdal d’un riuet, un núvol, la duresa d’una roca, el somriure de sa mare, el joc amb son pare… ens faran feliços.

Per això potser el Nadal tinga eixe atractiu central, la figura del Jesús Infant, fill de Maria i Fill de Déu regalat per a tots, a fi que aprenem de la senzillesa, del somriure, el desvaliment com és la tendresa de Déu.

El vostre amic,           BON    *   NADAL!

Francesc