LA SAVIESA DE LA VIDA (Valencià)

Atenent a la incomparable sentència castellana, en esta reflexió quinzenal tractarem de presentar “la saviesa de la vida”. Esta sentència diu així:

                                    “… que al final de ‘esta jornada’,

                                   aquel que se salva, sabe

                                   y el que no, no sabe nada”.

L’home que en l’evangeli pregunta a Jesús com pot salvar-se, representa a tota la humanitat, perquè és la pregunta i la cerca de tots.

Els hinduistes cerquen en l’oració, la meditació i en els ritus aplegar a Brahman, divinitat suprema, per així retornar a qui els ha fet. Els musulmans anhelen  aplegar al paradís, per la qual cosa fan diària oració, dejunen i practiquen l’hospitalitat. Els budistes cerquen la felicitat suprema amb la meditació i el ioga.

I la pregunta més encertada què Francesc de Sales, bisbe catòlic, va dirigir al cap dels calvinistes suïssos fon esta: -Segons el calvinisme, en l’Església catòlica hi ha salvació? El calvinista es va retirar a una altra cambra per a consultar-ho un bon temps. Després tornà i va contestar a Francesc: -Sí, hi ha salvació.

¿I què respon Jesús de Natzaret a aquell home què li pregunta com pot salvar-se? -Acomplix els manaments (no robaràs, no mataràs, no cometràs adulteri…). A la qual cosa l’home li contestà: -Açò ja ho he acomplit des de la meua joventut. Jesús el va mirar amb  simpatia i li digué: -Si vols ser perfecte (si vols comprendre i tenir eixe talismà de saviesa), ven-ho tot (sigues pobre, aprén a gaudir amb poc), dona-hi-ho als pobres (amor de donació) i tindràs un tresor al cel (la salvació).

Esta confidència què guarde com un tresor succeí fa uns anys. La dona, ja major i a punt de morir, li va dir a la seua filla que l’assistia en eixos instants crucials: -Filla, ¿tu creus que jo he acabat tot allò que havia de fer en esta vida? No. Me’n vaig sense haver-ho acabat. 

No era una tasca física allò que no havia terminat la moribunda, sinó la seua construcció autèntica, allò a que la dona aspirava; no ho havia aconseguit.

Davant la confessió d’esta dona major en el seu últim trànsit, no hem d’angoixar-nos. Hi és el mateix Jesús de Nazaret qui lleva l’angoixa dels seus deixebles: -Aleshores, qui es podrà salvar? –Per als hòmens –els va contestar- és impossible, no per a Déu; per a ell no hi ha res impossible.

 

Estimada amiga, o amic, la clau del negoci més gran què tenim, la salvació, no és solament a les nostres mans, sinó que està a les mans de Qui ens ama. Aquest negoci és un regal, més que una conquesta.

El teu amic,

Francesc