EL SOMNI DELS JOVES (Valencià)

A quina cosa queda reduït un jove sense somnis? Els somnis en són allò de més bonic d'un jove o d'una jove. El somni l'espenta a desenvolupar els seus dons, les seues qualitats. A ser útil, a projectar la seua vida i a compartir el seu amor. 

Sí, defensem el somni de cada jove, amb les seues qualitats, amb les seues expectatives per al present immediat. Perquè, segons ens avança el Sínode dels Joves, el somni dels joves tendeix a desaparèixer en molts d'ells per addiccions, violència… Però hi ha una causa què les engloba quasi a totes elles: l'atur. “El jove sense treball –papa Francesc– té els seus somnis anestesiats, o està a punt de perdre'ls”.

Ja que, al no tindre treball, les pressions del benestar, què predica el consumisme, fiquen amb més relleu eixes coses, què sense ser totes necessàries, - la cultura social els presenta així, d'eixa manera exagerada i dilapidadora (viatges cars, casa luxosa, vehicles de luxe, mitjans audiovisuals i digitals tots els més nous i exlusius, restaurants d'élit…), - se'ls presenten ara impossibles. Els joves què han col·laborat amb l'Església en l'estudi de la joventut, descriuen així el paisatge d’aquestes pressions socioeconòmiques: “Tenim molta por, i algú de nosaltres hem deixat de somiar”. 

I de semblant forma passa amb el treball què no respecta la dignitat dels joves. Com ara el treball en negre (què indica explotació, treball forçat, esclavitud). Aquesta situació afecta en tot el món a milions de persones, inclosos xiquets. Si n'és responsabilitat de tothom, no és més encara dels seguidors de Jesús? Com podem seguir anomenant-nos, cristians quan defraudem la dignitat d'un treballador? 

El vostre amic,

Francesc