LA IMPRESCINDIBLE LABOR DELS VOLUNTARIS (Valencià)

Aquí, en esta latitud nord, és temps del començament de l’activitat escolar. Un Centre Juvenil, en què la totalitat dels monitors i col·laboradors són voluntaris, inicia la primera trobada dels mateixos per a preparar l’activitat del curs. En el desenvolupament de la trobada són informats que n’hi ha un projecte a Espanya, pel qual els voluntaris, podran ser un punt més reconeguts i valorats.

És una bona notícia, en qualsevol lloc, perquè reconéixer i visualitzar als qui treballen per ajudar, per millorar la societat sense rebre un pagament monetari, és una verdadera justícia i gratitud cap a ells.

Així que el projecte què comentem, RECONOCE, va a certificar i a donar validesa a les capacitats i habilitats d’aquestes estupendes persones, com a voluntaris, el seu liderat. Afegiria també, l’actitud testimonial què transmeten els voluntaris: de millora de les persones i de l'entorn sociocultural.

Quan ocorre la desaparició d’una persona, una catàstrofe, o qualsevol altra destrossa, tots sabem que, a banda de les persones què, com els bombers, els guàrdies, els funcionaris experts què organitzen l’actuació requerida… sempre se n’apunten a col·laborar els voluntaris.

Doncs, sí. El voluntariat és necessari, perquè allò instituït i pagat, com el funcionariat, o l’empresa realitzen, fins on apleguen, les seues funcions. Importantíssimes són aquestes. Però queda molt encara en la societat per atendre: Càritas, amb assistència directa a tot aquell què toca  a la seua porta i demana roba, menjar… Centres Juvenils, què atenen als xiquets o joves què necessiten convivència, sana diversió, creativitat… Scouts, voluntaris de Creu Roja, voluntaris en menjadors socials, pisos d’acollida…, grups de senderistes, o de música, de cultura, d’organització de festes…campaments per a infants o joves què no tenen recursos per a fer vacances, persones què en dediquen temps als empresonats per a escoltar-los, per a ajudar-los… I una gran massa més de voluntaris. Sense ells no es remeiarien tantes situacions què resulten de necessitat atendre-les.

Ho deia molt bé amb molta sinceritat un polític què ho comprenia del tot: -L’Estat aplega amb les seues normatives, el seu personal i els seus mitjans fins on pot. Però es queden persones i coses sense atendre; cal arribar a situacions personals, eixa espècie de distribució capil·lar, què solament pot aplegar a través de Càritas… i d’institucions similars.

Doncs bé, just és que des de la política s’aprove  un projecte, com RECONOCE, què valide les habilitats adquirides mitjançant el voluntariat. I que esta validació valga per a tenir “més punts” a l’hora de sol·licitar treball. N'estic segur que els empresaris i caps laborals no se’n penediran. Tindran un bon treballador en el seu lloc. Sempre lògicament amb les excepcions que hi toquen.

El vostre amic,

Francesc