EL SOMNI DE JOAN BOSCO (Valencià)

JOAN BOSCO, ALS 9 ANYS, TINGUÉ UN SOMNI, QUÉ ESDEVINGUÉ  EL SEU PROJECTE DE VIDA
I QUÈ ANÀ DESVETLANT-SE  A TRAVÉS DE LES SEUES PROGRESSIVES ETAPES VITALS

Realment allò que veu un xiquet o una xiqueta quan respon amb sinceritat a la invitació “Vine i Veuràs” (1); i que ho veu a través d’un badall, és el seu somni. Allò que serà la  millor cosa en la seua vida, allò què el farà feliç. Ara bé, el somni de la seua vida encara no el pot veure de forma completa.

Això li va passar a Joan Bosco de menut: Va veure, encara que no ho entengué bé, a quina cosa havia de dedicar-se, quina cosa el faria feliç, quins serien els seus mestres en açò (Sa mare Margarida, i en un altre nivell, la Marededéu i Jesús).

Entengué, això sí, que havia d’ajudar els seus amics a ser feliços, a no descurar els seus deures (portar-se bé amb els pares i els mestres), que necessitaven jugar i divertir-se i aprendre  pensar que el Senyor està sempre al seu costat…

Per a fer açò, es va aplicar, amb el permís de Margarida, a anar a les fires, mercats i espectacles per a aprendre jocs, prestidigitació, habilitats de caminar sobre la corda i de fer jocs de mans, i trucs què alegraven moltíssim als xiquets i xiquetes.

Però també llega llibres d’aventures què contava més tard als xics i xiques. Moltes vegades, doncs estava  en possessió d’una gran memòria, se’ls  aprenia de memòria. I aleshores feia el deliri dels xics i xiques.

Joan Bosco va veure per un badall el somni per a la seua vida, però va col·laborar amb molt d’entusiasme i esforç a respondre a eixa tasca-somni què se li havia sigut assenyalat per Déu mitjançant sa mare Margarida, la Marededéu i Jesús per a que fora feliç –com solia dir més tard- en la vida i en l’eternitat. Amés. confiava, que els seus tres “mestres” l’ajudarien a fer realitat este somni.

El vostre amic,

Francesc

(1)  La resposta del Mestre de Natzaret quan Joan i Jaume li preguntaren: Mestre, on vius?