Quina contradicció de realitats colpejà aquell
dia al mestre! Com si li hagueren pegat un parell de galtades! Resulta que hi havia lluitat amb el menor,
amb el seu deixeble, cursos i cursos. Però la seua tasca no hi havia fet cap de
fruit. Ni n’havia suscitat cap d'interès per aprendre, en el seu educand. Ara, en
canvi, li notificaven que el dit xaval havia
actuat d’allò més bé en una activitat cultural. Activitat què hi requeria molta memòria,
treballar molt l’expressió i mantenir bona cosa de constància.
Quina cosa hauria passat? Algun afortunat 'educador' hauria trobat el filó preciós d’aquest xaval? Per una banda es lamentava que no
havia buscat en excés eixe do del xic, quan l`havia tingut a l'escola. Per l’altra, se
n’alegrava d’eixa novetat després de tants anys i després d’una resposta sempre
negativa en ells.
Aquesta situació pot passar-nos als mestres, als educadors, però amb la mateixa extensió, a pares, a monitors, a parents i a amics o amigues. En resum, a tots els interessats en ajudar a trobar la vertadera personalitat, la formació de la mateixa, amb la intenció de vore feliços i preparats a quins estimem.
Ens pot passar. Però continuem amb la reflexió
de per què en alguns casos, aquests menors tarden tant en reaccionar i prendre
la vida amb la millor disposició i formalitat.
Potser que ens ajuden,- mentrestant sense
deixar de sembrar amb la nostra paciència i els nostres consells, la llavor dels
valors educatius, els quals, al seu
temps, sempre!, fan el seu fruit,- les paraules del gran educador, Don Bosco:
“La primera tasca d’un educador és conèixer
el seu educand, saber quina és la fibra sensible què motiva al xic o la xica
què té en front”.
El teu amic,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario