Qui hi considera les coses invisibles de l’altra persona, evita conflictes.
Perquè amés d’allò que físicament hi veu, admet que n’hi han zones, moments de
cada persona, dels quals desconeix l’estil de la seua actuació, la raó de per
què actua d’eixa manera, per més que siga
el seu amic, o la seua amiga. I per més que pretenga conèixer-los.
Un xiquet es queixava que quan sa mare tenia son, l’enviava a ell al llit. Ja
que allò que et passa a tu, no ha passar-li
talment a una altra persona; la seua reacció, la seua experiència sobre el
mateix assumpte, poden no ser les mateixes que les teues. Si no consideres açò,
potser t’equivoques a l’enjudiciar a esta persona.
El comprensiu deixa un gran espai en aquell o en aquella a qui coneix. Per a
imaginar que aquesta persona té coses que no les abasta a vore. I, per tant, s’ompli
d’humilitat i de reflexió avant d’ella. No la recrimina per un fet equivocat.
El fet pot estar equivocat. Però tot i això, no podem atacar a l’actuant, quan no en coneixem les seues circumstàncies. O si ha sigut un
error puntual; circumstància que s’ha de tindre en compte. Que, com ens diu el
refrany castellà, no podem col·locar-li més albardes d’aquelles que porten els altres;
i només, les justes: "Por un perro
que maté, mataperros me llamaron".
A Jesús de Natzareth també el consideraren endimoniat. Es a dir, fora de
sí. I que quan curava als endimoniats ho feia amb el poder de Belzebú –príncep
dels dimonis. Jesús es defensa demostrant-los que estan equivocats. Que el dimoni
no va a anar en contra d’ell mateix.
I que discórrer que ell actuava d’eixa forma tan rastrera d’anar en contra de
la veritat i del bé que el Pare li havia encarregat, era una falta
imperdonable. Tot es podia perdonar, però no, admetre que Déu ens enganya i ens rebutja. Això no permet vore la llum
del Regne de Déu ni el seu amor, en absolut.
El teu amic,
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario