Apreciats amigues o amics, estareu amb mi, imagine,
que l’amor és capaç de transformar el món. En ocasions perdem aquest estil de veure
les coses i no ho captem així. Pensem aleshores que l’estratègia per a dominar
i endreçar les coses són les armes enèrgiques i violentes. No és així. L’amor és l’únic que venç i convenç el
cor, realitzant-ne la major proesa què puga donar-se en les persones.
Noteu si en són difícils les qüestions, els conflictes
de convivència!, haver de suportar els defectes d’aquells amb qui hem de
conviure, i en ocasions, per anys! Doncs eren una dona i el seu marit. Ell, un
tan espaiós, i ella, més impulsiva i decidida. Però no es faltaren mai, perquè
ella li deia quan el veia retardar-se, amb una mica de gràcia, però amb molt d’amor:
-De la teua paciència em vaig enamorar.
Els conflictes dilucidats amb l’estratègia de l’amor
tenen més potència que les bombes, que les ràfegues de metralladora. He llegit fa uns dies que a les dictadures no
els va bé açò de l’amor. No ens ha d’estranyar massa, perquè és un arma que no es pot
manipular des de l’Equip dictatorial; se’ls escapa de les mans.
Qualsevol situació, que s’enfoque des de l’amor, canvia
de forma total el seu plantejament. Recorde, a l’efecte, haver llegit de Joan
XXIII, el papa bo, que quan era nunci del Vaticà –una càrrec com si fóra d'ambaixador
personal del papa- diuen que resava a l’àngel de la guarda del diplomàtic amb
qui havia d’entrevistar-se per a que s’entengueren prèviament el seu àngel de
la guarda i el del seu col·lega. I per més difícils que foren els assumptes,
no s’esporuguia i confiava que es
podrien arreglar amb l’estratègia de la cordialitat.
El teu amic,
Francesc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario