 |
| P R E M I A L' E S F O R Ç |
Els estudiants guardonats, ben mudats, els seus pares,
iaios, amics, nuvis i núvies, germans, professors s’apleguen al pavelló-teatre
per a assistir al lliurament dels guardons.
Els nervis, les emocions no poden reprimir-se.
Primerament, una persona destacada del món civil, molt afecta a l’ideari de l’Escola,
expressa en un discurset les seues idees sobre aquesta celebració. Hui li ha
tocat parlar a un antic alumne de l’Escola què ha dit que l’esforç és important
i necessari per a tot; que és una actitud per a aconseguir diàriament qualsevol
objectiu. I els ha felicitat als estudiants pel seu esforç en el present curs.
Després, les emocions pugen de to: Quan és cridat un
premiat o premiada, puja acompanyat/da pel seu tutor/a l’andador –rampa emmoquetada- a
rebre el diploma i el trofeu, saludat/a pels que formen la mesa, mentre es
disparen les càmeres fotogràfiques i els mòbils sense parar. És el moment de glòria!
En acabant, ixen els guardonats, i també els seus
acompanyants per tal de degustar un aperitiu i uns refrescos. Aquí la tertúlia
és més distesa i menys formal. Potser siga l’acte on més s’expressa l’alegria, la
joia del premi guanyat: -Enhorabona en allò que te toca!, -dius, estrenyent la
mà del pare d’una xica premiada. –Jo no, -et contesta amb un somriure de
satisfacció- és ella.
La veritat és que les dues coses són reals, l’excel·lent
actitud i constància de la xiqueta, però també el recolzament del pare i de la
mare.
La pregunta que ens acudeix és aquesta: que si n’hi ha tres o
quatre que s’han esforçat amb igual nivell al mateix curs, per què sols se li
ha donat el premi a un? Un alumne en fa una interessant explicació: -Si en donaren
més d’un premi, aquest no tindria tanta vàlua.
Bo. Una extraordinària invenció, aquest premi a l'esforç, perquè
la lloança, els aplaudiments fan miracles. Recolzen i fan créixer ja per a sempre la
personalitat d’un/a adolescent o d’un/a jove.
El vostre amic
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario