"LA FELICITAT DEL MISSIONER (1) (Valencià)

Per a aquesta quinzena, ens agradaria omplir la present reflexió amb la bellesa d'una vida. Quan ens assabentem que el missioner salesià espanyol Miquel Gaya Timoneda (Tarragona) havia mort (22 de juny 2015) en la seua missió de Brasil, amb una collita tan plena: la seua labor ha sigut una donació tal de vida que ha anat regalant dia a dia als indis d'aquelles comarques brasileres... no ens resistíem a l'impuls de comunicar-vos-ho."

El missioner Miquel Gaya amb els 'seus' indis al Brasil

"El pare Miquel estava en els seus últims dies malalt de càncer. Quan ell veia que prompte acabaria la seua vida, ens donava, fins a un cert punt, l’encàrrec de continuar la seua labor, i a més, aquest encertat consell: "La força de començar novament en els moments difícils de la vida, revelen les virtuts de fe, espiritualitat, humans i cristians". 

"Miquel Gaya va arribar amb 39 anys a Brasil com a missioner salesià. En primer lloc va aprendre la llengua portuguesa. Després de la seua ordenació de sacerdot va dedicar la seua labor durant 30 anys en missions índies de l'estat de Mato Grosso - Brasil".

El missioner Miquel Gaya Timoneda

"En una entrevista publicada en una publicació d'àmbit salesià, el pare Miquel va revelar que el seu interés a ser missioner va ser motivat pel desig de viure amb els indis. Segons el president de la Missió Salesiana en Mato Grosso, "el pare Miquel Gaya es va preocupar per seguir de prop els indis, per la qual cosa va treballar per a la salut d'eixos pobles, que lluitaven per la propietat de la terra i la inculturació. "Va viatjar en el pensament indígena, va llegir el pensament indígena, orant pel Xavant i Bororo i va viure tota la seua vida per ells."

"La germana Nelcina Alves, que treballava en la missió de Sangradouro on treballava també el pare Miquel, va dir en el seu funeral: "Done gràcies a Déu per la presència de Miquel en Sangradouro com a sacerdot. Va ser una entrega real de la vida, va viure amb intensitat cada moment amb alegria, dedicació, sobretot amb la causa indígena. Per a mi és un molt bon exemple". 

Quan atenem diàriament a tantes notícies, a tants fets i vides assenyalades per l'error, la confusió, i fins per la desesperació i la falta de juí en la vida. I quan, per una altra banda, observem que els mitjans es recreen a airejar-los i a oferir-ne detalls escabrosos i no certament exemplars d'ells... Ens pareix ideal presentar ací esta vida consagrada a la donació, a ajudar els indis Bororos i Xavants.

L'alegria, la felicitat del missioner és inexplicable

I m'atrevisc a dir que la vida del missioner pare Miquel, és també una vida consagrada a la felicitat. Perquè la felicitat d'un missioner és inexplicable, no es pot fer comprendre, excepte per algú que siga missioner, o ho haja sigut.  Però encara que no arribem a disfrutar de la bellesa i felicitat de la vida d'un missioner, com el pare Miquel Gaia, o d'una missionera, ens podem acostar a elles, si omplim la nostra vida de donació i d'entrega per les persones que ens necessiten. 

El teu amic, 

Francesc. 

(1) OMPRESS-BRASIL (29-06-15). Adaptació d'aquesta notícia.