A vegades ens envaeix la timidesa, la por, la incomoditat d'apropar-nos a persones 'diferents'. Amb la qual cosa, no estem a tir per poder-los observar, creuar les mirades amb ells i menys encara poder-los tocar.
Els toquem? Per a tocar o deixar-se tocar per una
persona, l'hem de voler, estimar, tenir-li confiança. De qui no coneixem, de qui
no confiem, ens mantenim a distància.
Entre xiquets, adolescents i joves trobem a xiques o xics 'diferents'. Diferents per la seua història familiar, pels seus aspectes físics o mentals. Allò més còmode, i injust, és no fer per encontrar-nos amb elles o ells, ja que ens costa, si és que no els etiquetem i així més fàcilment evitem la nostra atenció per ells. Perquè diem: - Si és un hiperactiu, ja se sap, donant problemes per on va ...
Però, podem acostar-nos a d'ells, escoltar-los, conèixer
els seus punts de vista, les seues dificultats, i també les seues qualitats i
el seu bon cor. Podem aprendre a tractar-los.
En una ocasió un professor ens contava que donava classes de
repàs a les vacances escolars. No coneixia massa als alumnes que havien suspès el curs. Però observava que un d'ells s'encallava en un exercici de
matemàtiques. Es va acostar al xic, li va preguntar què és el que no entenia i
li va explicar algunes coses bàsiques. Després, li va donar una palmadeta a
l'esquena alhora que li deia -Ánim, tu pots amb això; no és difícil!
El professor no recorda, diu, el resultat de les
matemàtiques del xic, només el seu cognom i que son pare va vindre a
trobar-se amb ell veritablement satisfet : -Estic encantat, li va dir, de quina
manera ha animat vostè el meu fill; aquesta palmadeta i aquest ànim li han fet
molt de bé. A mi les matemàtiques tampoc m'anaven bé d'estudiant.
Jesús de Natzaret feia molta bondat amb les seues mans, tocant. Com a exemple d’açò, resulta molt gràfic aquest curatiu "tocar" de Jesús en el cas del cap de la sinagoga, Jairo, que va suplicar al Mestre: -La meua filla està morint-se'm; vine a aplicar-li les mans perquè se salve i visca. Jesús se n'anà amb ell. Pel camí li van donar la trista notícia: -La teua filla ha mort. Però Jesús li va dir: -Has de tenir confiança i prou. Quan va arribar a casa, va dir a la gent que feia dol: -No és morta, sinó que dorm. I entrant a l'habitació on jeia, va prendre la xica de la mà i li va dir: -Xica, alça't. Ella es va alçar i va començar a caminar (tenia dotze anys). I va encarregar que li donaren de menjar.
Per això, en aquests casos de 'diferents', de persones
amb dificultats, cal sembrar, s'ha d'atendre, cal "tocar"... ja
vindrà la collita. Però està clar que allò que venim dient és cert: Una ajuda,
per petita que siga, a una persona diferent, pot ser la seua salvació.
El vostre amic
Francesc
No hay comentarios:
Publicar un comentario