DISTRACCIONS ECOLÒGIQUES (Valencià)

"Quan parlàvem en l'anterior article -"Ecologia amb Majúscules"- que la Naturalesa té evidents imperfeccions, havíem col·locat una interrogació. Què volia dir aquest signe d'interrogació? Doncs que la Naturalesa té evidentment eixes imperfeccions que en posen obstacles a la vida, a l'harmonia de la Terra -terratrèmols, inundacions, incendis, sequeres, malalties... No obstant això, hi ha forma de veure que eixes "imperfeccions" tenen un cert sentit en la realitat de la Terra. 

Perquè hi ha moltes finestres des d'on es pot observar el món. Anem a limitar-nos a les dos probablement  principals  per a nosaltres: la finestra científica i la finestra religiosa. Segons...(1) les visions del món que s'aprecien des d’aquestes dos finestres, no s'oposen, són ambdues legítimes. I si una d'elles no invaeix a l'altra, llavors les dos són complementàries i d'esta manera amb les dos, es pot obtindre una visió més completa com cal del món."

"Emparats, per tant, en la visió religiosa del món podem observar que, si llegim el llibre del Gènesi, l'home no és ni de bon tros un ser estàtic... Perquè té encomanada una tasca respecte al món. L'home ha de "treballar i conrear la terra", paraules simbòliques que trobem a la Bíblia i que indiquen que d'alguna forma el ser humà ha de modificar, reparar les imperfeccions de la Terra; ha d'inventar ferramentes per a fer més fàcil la  seua vida... En una paraula, ha de lluitar per a subsistir, per a viure. (L'home dotat d'un món perfecte no té sentit a la Terra, no podríem ni imaginar-ho; la lluita és part "obligada" del seu ser). I inclús més, el Creador l'ha dotat d'intel·ligència perquè siga co-creador amb ell, a fi que continue la seua creació, la millore i perfeccione allò que és el seu hàbitat. I encara més, l’ha fet responsable de la Terra, perquè s'encarregue d'ella. 

"Fa poc em comptaven que un guatemalenc del nord del seu país, obedient als tradicionals pensaments del seu ancestral poble, el dia que havia de sembrar el gra de dacsa (panís) es retirava al camp que havia de preparar, i allí reflexionava i orava. En eixe temps ell, en la soledat del seu retir, demanava a la mare terra que li perdonara per les ferides que anava a infligir-li a l'obrir els solcs i els clots per a introduir el gra. Li prometia, a més, ocupar només el rodal de selva que li fora absolutament necessari per a alimentar-se sòbriament eixe any. I d'esta manera, en penitència pel dany que li anava a causar, passaria tota la nit en silenci, en reflexió i oració. 

Crec que no cal comentar quina diferència tan abismal hi ha entre l'actual visió (generalment) de la Naturalesa i la que té este home guatemalenc. Perquè segons la Bíblia - i el guatemalenc, segons l'encertada i respectuosa visió de la la seua antiga cultura- nosaltres no som els amos de la Naturalesa. Som els seus cuidadors, els seus jardiners, els seus servidors. És un regal del Creador que hem de cuidar i desenrotllar per a benefici de tots nosaltres i de tots els sers vius, a fi que la Terra estiga bella i plena de vida. 

El vostre amic

Francesc 

(1) Francisco José Ayala, Llicenciat en Teologia i en Física, considera que la ciència i la religió són finestres distintes al món, per la qual cosa mostren aspectes diferents d'ell. "No té per què -comenta Ayala- haver-hi contradiccions entre elles, llevat que alguna encreue els límits i s'entremetesca indegudament en els assumptes de l'altra."

Nota.- En el comentari, seguint el tema ecològic, tens uns versets -si es poden dir així- que tenen el caire d'ecologia "amable".