ECOLOGIA HUMANA (2) (Valencià)

Amiga, amic, s’ha tractat ja aquest tema de l’ecologia humana en una altra anterior reflexió. En aquest moment,  convé insistir en açò, perquè no el deixem en l’oblit, descurem aquesta part de l’ecologia més preciosa què hem no sols de respectar, sinó de cuidar.

L’ ecologia sense més i l’ecologia humana, en són realitats que estan íntimament connectades, i que per tant no es poden separar. Perquè l’existència d’un equilibri i neteja en el Planeta, de l’aigua, de l’aire, de la terra, del món vegetal i dels éssers vius (l’home inclòs), fa possible que els éssers humans puguen habitar la Terra i que gaudeixen –sens malgastar- dels recursos que necessiten, i que el Planeta els ofereix.

Però l’ésser humà no té únicament aspiracions i necessitats físiques;  l’ésser humà té sentiments, aspiracions de fraternitat, de transcendència, de justícia, d’igualtat, de felicitat. Aquestes capacitats són precisament armes de doble tall: Per una banda demanden un plus que els restants éssers vius no exigeixen. 

Però, per un altre costat, aquests mateixos sentiments què posseeix l’ésser humà en ocasions enganyen  els homes indicant-los que la felicitat està en el poder, que pot aplegar a la violència; en el tenir més, en l'afany dels diners, en la vanitat, en la comoditat, la presumpció… I fan que hi haja persones que col·loquen aquests “contravalors” como a prioritaris a aconseguir en la seua vida, i per aconseguir-los, atropellen a altres persones; també al Mediambient, perjudicant així doblement a l’ecologia, imprescindible per a habitar humanament el Planeta.

Una persona que es deixa portar de l’afany dels diners; que como a conseqüència d’aquesta pulsió no posa pegues en acumular diners, caiga qui caiga, pague qui pague, atropella les persones, -como qui defrauda a Hisenda, o se n’apropia dels diners públics- als qui empobreix i deixa fora del dret al repartiment dels recursos per a poder viure dignament.

N’és ben perillós per a l’ecologia humana, l’empresari , el polític, el banquer que defrauda els drets al salari adequat, que no protegeix el dret a una habitatge digne, a l’educació, a la cultura, al treball, a la salut…, al dipòsit dels diners confiats a una entitat bancària. I  n'és una cosa més descompassionada encara quan aquests s’apunten a la corrupció, a la cobdícia, a la insensibilitat dels milions d’éssers humans que encara estan passant fam i no poden dur una vida humana.

El vostre amic

Francesc